\nLa selecció del que es considera com a patrimoni cultural no és, però, automàtica, ni tampoc és innocent el que s’explica a través seu. Per mitjà del patrimoni cultural es qüestionen o es justifiquen unes formes determinades d’entendre quines són les relacions que s’estableixen entre el patrimoni i les persones i, també, i en conseqüència, quines són les relacions que s’estableixen entre les persones.\nAquest, pensem, que és el gran interès de la gestió del patrimoni cultural. I també el gran interès del com, a qui, de quina manera i amb quins objectius s’educa per mitjà del patrimoni cultural.\nEl llibre que tenim a les mans, centrat en la relació del patrimoni cultural amb l’educació, la societat i el medi ambient, constitueix una eina excel·lent per ajudar-nos a ser més crítics, i també més conscients, dels significats dels usos del patrimoni cultural. \n \nLa selección de lo que se considera como patrimonio cultural no es, sin embargo, automática, ni tampoco es inocente lo que esta noción explica. Mediante el patrimonio cultural se cuestionan o se justifican unas formas determinadas de entender cuáles son las relaciones que se establecen entre el patrimonio y las personas y, también, y en consecuencia, cuáles son las relaciones que se establecen entre las personas. \nEste, pensamos, es el gran interé...