ERNEST LLUCH%>

ERNEST LLUCH

Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar, 1937) va ser historiador, professor universitari i polític. Catedràtic d’història de les doctrines econòmiques a les universitats de València (1974) i Barcelona (1986). Va ser elegit diputat per les circumscripcions de Girona i Barcelona (1977-1986). Va ser ministre de Sanitat i Consum del primer govern socialista de la transició (1982-1986) i rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (1989-1995). És autor de diversos llibres sobre història, economia i política. L’economia de la regió de l’Ebre (1967); La regió fruitera de Lleida (1970); Els preus del sòl a Catalunya (1972); El pensament econòmic a Catalunya, 1760-1840 (1973); La via valenciana (1975); Agronomía y fisiocracia en España, 1760-1820 (1985); Una teoria de l’Empordà (1987); La Catalunya vençuda del segle XVIII. Foscos i clarors de la Il·lustració (1996); L’alternativa catalana, 1700-1714-1740. Ramon de Vilana Perlas i Juan de Amor Soria: teoria i acció austriacista (1999); Apunts sobre economia i cultura (2002), obra pòstuma, entre d’altres. Va ser assassinat per ETA el 21 de novembre de 2000. Ha deixat centenars d’articles de premsa sobre temes d’història, economia, política, catalanisme, música, cultura, esport i societat. Va ser particularment sensible als problemes polítics del País Valencià i Euskadi. Després de la seva mort, es va constituir la Fundació Ernest Lluch (2002), destinada a estudiar i difondre la seva obra i el seu pensament polític. ... Leer la biografía completa

Seguido por: 0 | Leído por: 0

Mostrando 11 a 20 de 12 resultados