Sinopsis de LA PREGARIA DE TXERNOBIL: CRONICA DEL FUTUR
Els solos i corals entonats per aquells afectats personalment per Txernòbil fan sentir una proximitat esgarrifosa a labast total del desastre de Txernòbil. La veu de lesposa dun bomber a qui se li va impedir visitar-lo perquè era una perillós objecte radioactiu. La veu confosa duna grangera anciana que no comprèn per què ha dabandonar el seu poble: «Per què marxar? Aquí shi està bé. Tot creix, tot floreix». El cor de veus dels soldats de la patrulla de neteja, a qui els ha costat anys entendre per què les noies no els volen fer lamor. El començament i el final del llibre estan marcats pels monòlegs dunes «veus humanes solitàries», les veus de dues dones que tingueren cura dels seus marits fins que aquests moriren denverinament per radiació, veient els cossos dells trencar-se literalment.
Alexiévitx emfatitza amb raó que aquest no és pas un llibre sobre Txernòbil, sinó sobre les conseqüències de Txernòbil, sobre gent que viu en una nova realitat que encara no ha estat entesa. Aquells que visqueren Txernòbil són els supervivents de la Tercera Guerra Mundial. En aquest món hostil «tot sembla completament normal, el mal samaga rere una nova màscara, hom no pot veurel, sentir-lo, tocar-lo o olorar-lo. Qualsevol cosa pot matar-te laigua, el sòl, una poma, la pluja. El nostre diccionari està desfasa...
Ficha técnica
Traductor: Marta Rebón
Editorial: Rayo Verde Editorial, S.L.
ISBN: 9788415539926
Idioma: Catalán
Título original:
Txernóbilskaia molitva (khrónika búduschego)
Txernóbilskaia molitva (khrónika búduschego)
Número de páginas: 400
Tiempo de lectura:
9h 32m
Encuadernación: Tapa dura
Fecha de lanzamiento: 28/03/2016
Año de edición: 2016
Plaza de edición: Barcelona
Colección:
Ciclogènesi
Ciclogènesi
Número: 3
Alto: 21.3 cm
Ancho: 13.5 cm
Grueso: 0.1 cm
Especificaciones del producto
Escrito por Svetlana Aleksiévich
Svetlana Aleksiévich (Ivano-Frankivsk, 1948) Periodista y escritora bielorrusa en lengua rusa galardonada en 2015 con el Premio Nobel de Literatura. En 1972 se licenció en Periodismo en la Universidad de Minsk, ciudad en la que trabajó como profesora y en diferentes periódicos. Es la creadora de su propio género literario, la «novela de voces», con la que da protagonismo a la gente común para explicar la historia de la antigua Unión Soviética y de los actuales Estados que formaron parte de ella, desde la Segunda Guerra Mundial hasta la fecha.