📗 Libro en catalán TOTS ELS CONTES

Part damunt de tot crec que cal subratllar l’especial rellevància del llenguatge del “mamelló sud de l’illa” –l’expresió és de Bernat Vidal– que Antònia Vicens ha mamat o va mamar i té totalment per mà i sap utilitzar amb tanta eficàcia en la seva escriptura. Sense dubte aquest llenguatge tan vitenc és la seva major contribució a la nostra cultura. Mots i expressions com malambrós, pegant culades d’alegria, ensensat, encobeir, esgobar-se, safannària, cardamenta, capissar, rancallar, fer tornar boiet, entrada d’anys i de popes, sortir amb aquests perols, etc., donen una força i un color especial a la seva escriptura, a la seva prosa, que no té mai el gust de conglomerat de suro que, per desgràcia, ens produeix certa prosa estàndard. Però a més de la qualitat del seu llenguatge, cal destacar també la capacitat d’observar –quasi afegiria de manera abassegadora–, un altre dels seus mes grans a tots com a narradora. És cert que, com assenyala Gabriel de la S. T. Sampol en el seu pròleg, la lectura dels seus contes requereix algun esforç per part del lector, tant per la seva temàtica com pel seu discurs, no precisament lineal. De resultes d’això, com escriu Sampol: “la indefensió emocional en què deixa el lector, molt sovint dolorosa, no sempre és bo de fer aaconduir-la vers el gaudi estètic”. Però –per molt que això ens pugui saber greu– l’estètica no ho és mai tot i, en qualsevol cas, l’esforç mereix sempre la pena. Tots els contes, certament, mereix tot un respecte. (Bartomeu Fiol. Diari de Balears)