JOSEP FRANCESC DELGADO

Isabel quiere que esta Navidad le compren un árbol para decorarlo. Pero lo quiere vivo para cuidarlo cuando hayan pasado las fiestas. Ya sabe que tendrá que regarlo. Lo que Isabel no se imagina cuando ve a su padre cargado con la maceta es todo lo que ocurrira despues.El arbol de Navidad es un cuento para aprender a amar y respetar la naturaleza, para querer y cuidar los que mas lo necesitan superando los disgustos y las apariencias.

La Maria viu amb els seus pares, el seu avi i el seu gos Fílax. Una nit, en Fílax s'escapa per la muntanya i la Maria el segueix durant dies perque es el que mes s'estima en aquest món. Mentrestant, l'arribada de les tropes franquistes trasbalsara la vida del poble i la Maria descobrira que els llops reals i els homes de debo tenen poc a veure amb tot el que li havien explicat fins aquell moment.

Una vegada hi havia un diplodocus petitet. Tan petit era que encara no havia sortit de l'ou. Fins que va fer un foradet per mirar què hi havia a fora. El petit diplodocus va treure el cap i el món li

Darrere de poemes breus plens de fina ironia, podrem descobrir endevinalles d''animals, il·lustrades d''una manera molt poetica i suggeridora.Darrere de poemes breus plens de fina ironia, podrem descobrir endevinalles d''animals, il·lustrades d''una manera molt poetica i suggeridora.

L'autor tanca la tetralogia sobre l'Himàlaia que va començar fa 25 anys amb "Si puges al Sagarmatha" i va continuar amb "Sota el signe de Durga", i Nima el xerpa de Namtxe o la recerca d'un norpa err

Ojosdementa y Ojosdeoro son dos lobeznos que están a punto de salir de la madriguera, pero que aún no pueden hacerlo porque son demasiado pequeños. Ojosdementa es una loba prudente, mientras que Ojosdeoro es un poco travieso. Un día los padres de los lobeznos los dejan solos para salir a cazar. Ojosdeoro, deslumbrado por el mundo exterior, no puede evitar desobedecer a sus padres y salir de la madriguera. Ojosdementa tendrá que ayudar a su hermano a huir de los peligros que les esperan lejos de casa.

Josep-Francesc Delgado va arribar a la Garriga l'any 1998. Fugia del fum, el brogit i la fúria de Barcelona, on vivia, i també dels focs que van devastar els boscos del Berguedà que s'estima i on sovint busca el silenci en cases de pedra envoltades de bosc. I segurament aquests dos fets marquen, d'una manera o altra, els fils profunds i invisibles d'Arrrel de foc.A la Garriga hi va trobar un passeig i hi podia percebre sorolls que feia temps que no sentia a ciutat: els cants dels ocells, el silenci de la lluna passant entre els pins, la pinta del vent passant entre les fulles... Així que s'hi va quedar i va començar a escriure poemes sobre aquestes coses de bon matí. A Barcelona ja només podia escriure al vespre acompanyat per les sirenes de les ambulàncies que feien tornaveu entre les dues façanes del carrer..Quan el lector llegeixi aquests poemes hi posarà la seva màgia. Els escriptors i els lectors compartim una rara màgia. Els escriptors fabriquem un artilugi ple de paraules. Mentre el fabriquem és viu i, quan l'acabem, passa a ser un objecte. Quan el lector comença a llegir-lo torna a tenir vida, és un ésser. Els llibres no tenen vida sense els lectors. Els lectors són importantíssims, perquè són els qui fan que els llibres retornin a la vida a dins seu.Els egipcis creien que les estàtues prenien vida de la mà dels qui les esculpien i els la infonien a través de la seva màgia. Eren vives perquè contenien els déus, però no gràcies als déus, sinó gràcies als escultors que els infonien la vida dels déus i també els la treien. Les estàtues eren com una mena d'enllaç directe amb el món dels déus que només podia crear l'artista. Per això pensaven que les estàtues de pedra podien parlar.Amb els llibres passa una cosa semblant, només que en aquest cas sabem del cert que passa de debò. El lector és el mag que dóna vida al llibre i fa que parli un cop l'escriptor l'ha esculpit. I no dic m&

Ojosdemusgo y Ojosdeoro son dos lobeznos que aún no pueden salir solos de la madriguera. Un día sus padres salen a cazar y Ojosdeoro no puede evitar la tentación de salir fuera. Ojosdemusgo lo ayudará a evitar los peligros que les esperan lejos de su casa... Sección de conocimientos sobre los lobos.

Óscar es un niño que siempre quiere que su madre le cuente cuentos y que esté a su lado a la hora de dormirse. Pero Óscar no se duerme y su madre, después de trabajar todo el día y de contarle muchos cuentos, se duerme al lado de la cama. Un dia Oscar pilla un gran resfriado. Y lo que no se imagina cuando va camino de urgencias es que alli le espera la mejor sorpresa que jamas hubiera podido soñar. Mamitis es un cuento sobre la solidaridad y el amor, un cuento para crecer en la responsabilidad.

Nima, el sherpa de Namche o la búsqueda de un norpa errante es un libro para adentrarse en la cultura tibetana de la mano de un niño de doce años; para sentir y amar el vuelo libre y sin motor del parapente. Tambien es un libro sobre la humanidad de los animales. Pero es sobre todo la historia de un pequeño sherpa que se enfrenta a los miedos de sus progenitores, a la tragedia de su pasado, que el mismo ignora. Y es algo muy singular y poco visto: la aventura alpina del rescate de un espiritu que vaga por las tinieblas; el sabor especial de la victoria sobre el propio miedo y el de los demas. Los alpinistas han escrito relatos sobre la conquista de las cumbres mas altas del planeta; los viajeros han narrado la peripecia vital que supone el descubrimiento de la cultura tibetana. De las cuatro nevelas de Josep-Francesc Delgado sobre los valles sherpas esta es, sin duda, la que permite entender mas a fondo la cultura sherpa y su forma de sentir la espiritualidad. Esta novela no constituye solamente un relato que releja el mundo del alpinismo en las cumbres mas altas del planeta, representa algo poco frecuente en el panorama literario actual, una aventura espiritual

Alba era una niña bastante feliz. Era feliz en la escuela. Y también era feliz con sus padres. Sin embargo, Alba estaba preocupada por una cosa. Y aquella cosa sí que era una preocupación gorda. El m

DELGADO, Josep-FrancescARBAT, CarlesL'Elisabet vol un arbre de Nadal. I ben guarnit de dal a baix, amb estrella a la punta i boles de colors. Pero els pares no preveuen que l'Elisabet s'enamorara d'un arbre de Nadal... diferent de com ells s'imaginen, perque estimar, a la Bet, li surt de dins. Un arbre de Nadal es un esser viu, i els essers vius se'ls ha d'estimar i sempre... no nomes per Nadal.

Alba era una niña bastante feliz. Era feliz en la escuela. Y también era feliz con sus padres. Sin embargo, Alba estaba preocupada por una cosa. Y aquella cosa sí que era unn poreocupación gorda. El

Nima sherpa gazteak parapentean ibili nahi du. Everesteko mendikatean bere aitaren espiritua dago leize batean sei mila metrora. Hura askatu eta, parapentera igo eta gauaren hotzari ihes eginez, bizia salbatu nahi luke nola edo hala. Ez da abentura makala hamabi urteko mutiko honena. Ez du soilik aitaren espiritua salbatuko, baita bidean gurutzatu zitzaion espedizio amerikarreko mendizalea ere. Nimarengatik ez balitz, han amaituko ziren haren egunak. Himalaiako hartz, yeti eta goi mendietako hotz eta zeruak betiko aldatuko dute Nimaren nortasuna.