Sinopsis de CONSOLIDACIÓ I MAJORIA DEDAT DEL FET IDENTITARI CATALÀ (1410- 1714)
Després de l''estudi de Stefano Cingolani sobre els orígens del fet identitari a l''alta
edat mitjana, el present llibre del professor Sobrequés analitza com a partir del
segle xv es van consolidar els trets identitaris de la nació catalana i com van
sobreviure amb plenitud al llarg de l''època moderna (segles xvi ixvii) i fins al 1714.
L''obra estudia els diversos aspectes de la plena consciència identitària del poble
català, manifestada en el sistema polític, en el dret constitucional propi, en el
llenguatge nacionalista, en el concepte d''estranger com a expressió diferenciada
dels catalans, tant en l''aspecte civil com en l''institucional i l''eclesiàstic. El llibre
aborda també l''existència d''una identitat confederal a través de l''estudi del
concepte de Corona d''Aragó. L''autor fa una especial referència a l''enfortiment del
nacionalisme, plenament "modern", en els períodes de crisi política, l''interregne de
Casp (1410-1412), la Guerra civil del segle xv (1462-1472) i la Guerra dels
Segadors (1640-1652).
Ficha técnica
Editorial: Generalitat de Catalunya
ISBN: 9788439392606
Idioma: Catalán
Número de páginas: 471
Tiempo de lectura:
11h 15m
Encuadernación: Tapa dura
Fecha de lanzamiento: 26/05/2015
Año de edición: 2015
Plaza de edición: Barcelona
Colección:
El fet identitari català al llarg de la història
El fet identitari català al llarg de la història
Número: 2
Alto: 24.5 cm
Ancho: 16.5 cm
Peso: 988.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Jaume Sobrequés i Callicó
Jaume Sobrequés i Callicó (Girona, 1943) és catedràtic d'història de Catalunya a la UAB i president de la Societat Catalana d'Estudis Històrics (IEC). Ha estat director del Museu d'Història de Catalunya (2000-2008), senador (1977-1982) i diputat al Parlament de Catalunya (1988-1995). Va ser membre de la Comissió dels Vint, que va redactar l'Estatut d'Autonomia de del 1979). Ha dirigit la Història de Barcelona (1991-1997). És autor de: La guerra civil catalana del segle XV (1973), en col·laboració amb Santiago Sobrequés i Vidal; Catalunya i l'Estatut d'Autonomia (1976); El pactisme a Catalunya (1982); L'Estatut d'autonomia de Catalunya (1982) 4 vols. (en col·laboració amb Sebastià Riera i Viader); Antoni Rovira i Virgili. Història i pensament polític (2002); La fi del silenci. La recuperació de la Generalitat i el retorn de Tarradellas (2002); 1941. Un opositor català durant el franquisme (2005) i és coautor, amb Mercè Morales, de Manual d'autonomia (2003) i La Generalitat a l'exili (2008), i, amb Ramon Sarobe, d'Hug Roger III. Epistolari de guerra del darrer comte de Pallars. 1451-1500 (2008). Les seves darreres obres són: Estudis d'Història de Catalunya, 2 vols. (2008 i 2010); Orígenes hispanos de California (2010); i L'Estatut de la Transició. L'Estatut de Sau, 1978-1979 (2010). Amb M. Morales ha tingut cura d'editar: Jaume Vicens i Vives, Girona (2010) i Jaume Vicens i Vives. Visions sobre el seu llegat (2010).