ELS CEREALS I EL PA EN ELS PAÏSOS LLENGUA CATALANA A LA BAIXA EDA T MITJANA

Amb l’objectiu d’aprofundir en la importància dels cereals en el paper econòmic i simbòlic des de les darreries del segle XI, la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC acaba de publicar Els cereals i el pa en els països de llengua catalana a la baixa edat mitjana, d’Antoni Riera i Melis. El gra, especialment el blat, va esdevenir la clau de volta de l’economia rural i el pa es va convertir en el centre de la dieta dels estaments populars i símbol de la civilització cristiana, en l’antítesi de la Barbaria. Els cereals, que inicialment s’havien consumit bullits, en forma de farinetes, es destinaren aleshores gairebé exclusivament a la panificació. El pa, lloat pels metges i santificat pels eclesiàstics, no era, tanmateix, un aliment natural, sinó un producte cultural complex, el resultat d’un procés tecnològic estructurat en una sèrie de fases, cada una de les quals exigia un saber, uns espais i uns estris específics. La farina, obtinguda de l’esmicolament del gra pel molí, havia de ser pastada en un gibrell o un fenyedor; les peces resultants, un cop toves, havien de ser cuites en un forn. El molí i el forn no van estar mai a l’abast de les famílies pageses. Van ser construïts, inicialment, per comunitats de camperols i, des de mitjan segle XII, pels senyors i pel sobirà, que se’n reservaren el monopoli i obligaren les famílies de la contrada a utilitzar-los, i els exigiren, a canvi, un dret de molta i de cocció. El pa va incrementar, doncs, els ingressos dels poderosos i en va refermar el control sobre la resta de la societat; va ser, al camp, un factor de «feudalització».