Sinopsis de MARIA CALLAS: HE VISCUT D ART, HE VISCUT D AMOR
El segle XX ha estat el segle de les dones. Al món occidental, és en aquesta centúria que accedeixen, per mèrits propis, a tots els camps professionals. I en tots, sense excepció, n''hi ha que hi destaquen poderosament. La col·lecció Dones del XX vol posar a l''abast dels lectors una sèrie de biografies de dones que, en àmbits molt diversos i a còpia d''esforç, han aconseguit l''admiració i el reconeixement generals. Dones del XX vol ser, també, un modest homenatge a totes les dones, cèlebres i anònimes, que han lluitat i lluiten encara per la igualtat de fet. El matí del 16 de setembre de 1977 moria als cinquanta-quatre anys Maria Kalogeròpoulos. Ella, Maria Callas, continua cantant ''He viscut d''art, he viscut d''amor''. De Traviata a Norma, de Lucia a Medea, la jove grega de físic no convencional va donar rostres d''òpera a les seves quimeres. Dirigida a l''escenari per Visconti i Zeffirelli, i a la gran pantalla per Pasolini, sempre emocionava, encenia, exaltava; fins a perdre la veu... La premsa s''enrabiava quan anunciava que suspenia l''actuació a l''òpera de Roma o quan s''enamorava d''Onassis. Alliberada dels complexos físics, de les cadenes d''una mare exigent fora mida, es va convertir en la cantant més famosa del segle XX.