Agustí Colomines i Companys

Els articles de Frank Ankersmit, Philip Benedict, Roger Chartier, Natalie Z. Davis, Carlo Ginzburg, Georg G. Iggers, Giovanni Levi, Hans Medick, Edward Muir, Carlo Poni i Richard T. Vann són una mostra de levolucio de la historiografia francesa, britanica, nord-americana, alemanya i italiana des de la irrupcio dels corrents critics de la historiografia del segle XX. Mitjançant la lectura dels treballs es poden copsar quins han estat els moments de ruptura i com ha evolucionat el pensament historiografic contemporani respecte als conceptes de veritat, espai, temps i intencionalitat de la historiografia classica. Com diuen els editors, hi ha dos periodes en que els canvis han estat realment significatius: als anys trenta, quan triomfa la historia social sobre lhistoricisme, sobretot a França i a la Gran Bretanya, i, als anys setanta i vuitanta, durant els quals es produeix arreu una diversificacio de plantejaments conceptuals i metodologics. Cal tenir present, pero, que aquests dos moments dinnovacio de les concepcions teoriques i de les praxis historiografiques han estat plurals dins cada tradicio i sensibilitat. Les divergencies han conduit a un bon nombre de polemiques, com reflecteixen els textos editats. La historiografia del segle XX, pero, no es pot reduir nomes a aquests dos estats de mudança. La força dels debats entre marxistes i no marxistes, entre els defensors dels processos de modernitzacio enfront dels estudiosos de la vida quotidiana o be les discussions sobre els metodes mes adequats dobservacio dels fenomens socials, demostren, tanmateix, que som lluny dacabar aquell vell combat per la historia que anunciava Lucien Febvre.

Catàleg dArt

Un llibre fonamental per entendre la història del segle XX. Presentat pels historiadors Agustí Colomines i Companys i Vicent Olmos i Tamarit, treu a la llum divuit entrevistes amb divuit dels histori

Les notes que han acabat sent el llibre que el professor Colomines publica ara ens permeten assistir al laboratori de lhistoriador i, en ell, veure-hi el mecanisme particular de la logica metodologica que el mou a lhora de perseguir i encalçar els materials amb els quals es construeix el relat historic. Pot ser un nom, desconegut al principi, que porta a un altre, i aquest a un altre. Pot ser una data concreta, a partir de la qual sobren, com en un ventall, diversos esdeveniments que poden estar connectats o que, si no, poden oferir una panoramica. Pot ser una pista o un vestigi, a partir dels quals explorar els racons dun laberint que no deixa de portar, a cada nou tram, a vies de recerca diverses. Pot ser una informacio dactualitat, que impacta en la memoria i desvetlla el record que porta lautor a explorar la densitat historica i les capes complexes dels esdeveniments. I tot aixo, cal dir-ho, es presenta amb un rigor i una severitat extrema, no exempta tanmateix de sentit de lhumor, qualitats totes elles a lalçada dun dels intel·lectuals amb el cap mes ben moblat del pais. (Del proleg de Xavier Antich)

El 28 d'octubre de 1973 la policia va detenir cent tretze persones a l'església de Santa Maria Mitjancera de Barcelona. Totes elles participaven en una reunió clandestina de l'Assemblea de Catalunya, l'organisme unitari de l'oposicio catalana constituit el 7 de novembre de 1971. A partir d'aquest fet, Agusti Colomines i Companys ens parla del canvi cultural i politic de finals dels anys seixanta i principis dels setanta del segle XX, que va propiciar la confluencia unitaria de diversos grups enfrontats des de la fi de la Guerra Civil. Al crit d'Amnistia i llibertat!, els treballadors de les fabriques, els estudiants, els veins dels barris i dels pobles de tot Catalunya van ser els protagonistes de les mobilitzacions populars que culminaren en les manifestacions de l'1 i del 8 de febrer de 1976, i en el primer Onze de Setembre legal a Sant Boi de Llobregat aquell mateix any. L'observacio de l'evolucio dels partits politics i de la societat catalana dona vida a les pagines d'aquest llibre. Amb una prosa amena, l'autor aporta documentacio inedita, en especial dels arxius dels EUA, sobre la visio que les autoritats estatunidenques tenien de Catalunya i de l'oposicio catalana a la dictadura. Aixi mateix, incorpora les aportacions academiques mes recents per reconstruir els anys previs al retorn del president Tarradellas i la restauracio de la Generalitat de Catalunya