Agustí Pons

En aquesta biografia, Agustí Pons situa definitivament Salvador Espriu al costat de les més altes figures catalanes de tots els temps. Pons obre la clau a la comprensió d'una obra literària complexa i ambiciosa, que ha enlluernat crítics com Harold Bloom i en la qual trobem una poderosa presència cabalística, ressons de la Bíblia, dels clàssics grecollatins i d'alguns dels més importants escriptors contemporanis. El llibre també exemplifica el continuat i discret lideratge d'Espriu en la cultura catalana de la postguerra, des dels reduïts cenacles dels anys quaranta fins als grans canvis culturals dels seixanta i setanta. La biografia aporta informació sobre les relacions fluctuants d'Espriu amb els més destacats escriptors de la seva època i no defuig les polèmiques que van acompanyar el seu singular itinerari intel·lectual. Finalment, Agustí Pons assenyala les aportacions fonamentals de Salvador Espriu a l'hora de marcar el terreny de joc de la Catalunya que surt del franquisme.

A Cartes a Clara Agustí Pons ofereix una panoràmica tan detallada com punyent de l'Europa del segle XX des de l'esclat de la Primera Guerra Mundial fins a la caiguda del Mur de Berlín. L'autor fa un

Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona, 1918-1991) va ser mestra, novel·lista, actriu, autora i directora teatral, va escriure un gran nombre darticles dopinió en multitud de mitjans escrits i va ser una de les personalitats més destacades de la segona meitat del segle XX al nostre país pel seu activisme cultural i polític, per la seva oposició frontal a la dictadura franquista, pel seu ideari pioner dins el feminisme i per la seva implicació en la política cultural i municipal des duna òptica innovadora del catalanisme desquerres. Va ser regidora de Cultura (1984-1988) i d'Edicions i Publicacions (1988-1991) de l'Ajuntament de Barcelona.

«El llibre estableix una línia de retrobament i continuïtat amb el món poètic que Agustí Pons havia construït i descrit en la poesia de la dècada dels anys setanta i vuitanta. El tema central d'aquesta poesia gira entorn de la vivència amorosa que, vint anys després, es modula des de la mirada adulta i des d'un sentiment de plenitud viscuda i compartida. És el punt present després d'un silenci de vint anys. Diríem que, amb aquesta edició, Agustí Pons es retroba amb la poesia i diríem, també, després de la lectura, que no ens sembla trobar cap motiu perquè aquest retrobament no pugui significar un enllaç definitiu. Agustí Pons sap que el perfil d'un escriptor es dibuixa cada dia.» (Àlex Broch, del proleg del llibre) «Constatat el fracàs, mirem al nostre voltant i esdevenim més fràgils que mai. Aquesta evidència constitueix, paradoxalment, la nostra fortalesa. Som forts perquè ens sabem febles. Som forts quan ens revoltem contra la Natura, quan la domem i la violentem, quan copsem l'esforç d'artifici que va del miol d'un gat a l'ària de la Reina de la Nit. I quan ens adonem de com ens reconforten les petites coses, aquelles que ens fan sentir vius i, si pot ser, necessaris.» (Agustí Pons, de la introducció al llibre)

A Cartes a Clara Agustí Pons ofereix una panoràmica detallada i punyent de l’Europa del segle XX des de l’esclat de la Primera Guerra Mundial fins a la caiguda del Mur de Berlín. L’autor repassa els

Diem Guerra Freda al període que va entre el 1947, dos anys després de l?acabament de la Segona Guerra Mundial, i el 1991, any de dissolució de la Unió Soviètica. Excepte pel que fa a un enfrontament

A mig camí de la crònica, el retrat literari i les memòries, Agustí Pons relata els anys decisius de la nostra història més immediata i que com a periodista ha viscut en primera línia: els que van del despertar generacional dels anys seixanta fins al primer govern català elegit democràticament. La Caputxinada, el Maig de 1968, la penetració i auge del marxisme intel·lectual, el ressorgiment de l'anarquisme, la mort de Puig Antich, les grans manifestacions del febrer de 1976, el naixement del diari Avui, el retorn de Tarradellas o el primer govern de Jordi Pujol, són alguns dels episodis que, per la seva transcendència, han definit la trajectòria recent del nostre país i que fins i tot fan notar la seva influència en l'actualitat. Una esplèndida crònica generacional sobre la política, la societat i la cultura catalanes entre el franquisme i la democràcia.

Per entendre lEuropa davui hem de recular cent anys i recordar el que va passar el 28 de juny de 1914, dia en que lhereu de limperi austrohongares i la seva esposa queien assassinats a Sarajevo, en un atemptat que va desencadenar la I Guerra Mundial. Siniciava, amb aquesta guerra, el segle XX, que ha estat el mes violent de tota la historia dEuropa. Desenes de milions de persones van morir a causa de les dues guerres mundials i dels moviments totalitaris que el segle va engendrar. El fracas de la utopia igualitaria comunista travessa aquests cent anys i comporta, en certa manera, la desqualificacio de loptimisme ideologic nascut de la Il·lustracio. A la vegada, pero, aquest es el segle de lemancipacio de la dona i de lacces a uns nivells de benestar material com mai no shavien conegut en tota la historia de la humanitat. Agusti Pons sha encarat a lEuropa del segle XX sense apriorismes, i ha escrit aquest llibre estimulant, clar i provocador amb la humilitat i lambicio dels grans periodistes.

Nèstor Luján (Mataró, 1922 – Barcelona, 1995) va ser un dels periodistes catalans, i espanyols, més prolífics i més mal coneguts. Al llarg de més de cinquanta anys d’activitat periodística va escriur

La obra retrata la vida y trayectoria de Oriol Tramvia, considerado el introductor del punk en la música catalana. Además de su faceta musical, Tramvia fue actor de teatro y cine, y adaptó obras de poetas como Espriu, Salvat-Papasseit y Joan Argente. Siempre a contracorriente, su figura se presenta como simbolo de radicalidad creativa y compromiso cultural. El libro esta escrito por su hermano, el periodista y escritor Agusti Pons.Es una lectura ideal para quienes quieran explorar el lado mas rebelde y poetico de la musica catalana.

Lenin, Joyce i Tzara, que van coincidir a Zuric fa 100 anys, protagonitzen les tres revolucions europees del segle XX: la política, la literària i l’artística.L’any 1917, a Zuric, coincideixen tres p

Peculiar mostra del «senyor de Barcelona» que va retratar Josep Pla, la irrepetible personalitat cívica de Raimon Noguera finalment compta amb una biografia que narra la seva vida i obra fora del com