Àngels Gregori

El terme mateix de 'bambolines' evoca vestuari, llums, teatre, és a dir, actors, actrius i espectadors d'un suposat espectacle. Amb aquest pressupòsit s'inicia el recull i el segueix l'estructura en tres parts. Al principi, aquesta «actriu d'una obra improvisada» ens guia pels carrers i les places que conformen l'entramat urbà del seu món passat i present, tan proper l'un de l'altre però també tan allunyats tots dos en la mirada de l'autora, mentre que, a la segona part, enfila una introspecció sobre el present, ja prou deslligada dels records, on ateny moments especialment feliços. En la darrera part se serveix d'una funció teatral per a situar-se primer a l'escenari — posant-se «en aquest cos d'adolescent» — i, en acabat, tota sola «en aquesta butaca del públic», prenent distància de les coses, de l'espectacle. L'obra és una estimulant meditació filosòfica sobre la vida humana, vista des de la seva efímera caducitat marcada per l'irreversible pas del temps. Premi Amadeu Oller 2003, instituït per la Parròquia de Sant Medir a la memòria de mossèn Amadeu Oller.

Una recerca i un homenatge en forma de jam session.Una recerca i un homenatge en forma de jam session.Jazz són els carrers de Nova York i també els d’Oliva, la ciutat valenciana on va néixer Àngels G

Quan una gran dona cau amb ella sempre en cauen dos més: la que la segueix buscant en la gent que s'hi assembla i la que observa a la que no la deixa d'enyorar

New York és com el primer amor: és el que més sestima quan encara no has aprés a estimar bé. Les altres ciutats, com els amors que v&eacut

Llibre guanyador dels Jocs Florals 2013, veiem que l'autora s'arracera entre els dos parametres, L'amor i la mort