Antoni Clapés

ARBRE QUE S ALLUNYA

Antoni Clapés (Sabadell, 1948)Larquitectura de la llum és un camí xifrat d’accés a l’essència de les paraules i la creació poètica; un intent d’abastar la paraula poètica en tot el seu silenci, en t

"La llum i el no-res té la fragilitat dels versos trencats. Llegeixes les seves paraules com a miques d’un vidre trobat a mig camí, conscient que una part de l’ampolla ha caigut daltabaix del cingle.

- «Fer les cartes: mesclar-les i repartir-les als jugadors»-segons que es pot llegir al DCVB. Aixòés el que han tractat de fer Antoni Clapés i Carles Hac Mor, després d'haver publicat dos volums de Converses (l'un qüestionant l'altre) fa quatre anys. Aquí, en comptes de fer preguntes directes que demanaven una resposta, també, directa, ens hem creuat, durant quatre mesos, vuit cartes cadascun. El resultat són aquestes pgines que ara veuen la llum en forma de llibre. S'hi observar intercanvi de parers, mescles de punts de vista, qüestions que mai no es tanquen, temes a penes insinuats, teories que no s'acaben de perfer mai... tota una escriptura feta a raig, que només ha estat revisada a l'hora de dur-la a impremta, per polir-ne puntuació o errors mecanogrfics... Un volum que només pretén que el lector el prengui com a punt de partida per fer-se -si vol- les mateixes preguntes que aquests dos poetes s'hi fan. Un volum que vol ser una esgrima «amateur», una manera divertida de raonar: «Se moquer de la philosophie, c'est vraiment philosopher» (Pascal).

Finestra sobre el buit parteix de la investigació meditada, concreta, de la paraula en l'espai. Un romandre en l'ésser des de les preguntes essencials sobre el sentit de la vida. En paraules del mateix poeta: Una pedra retalla el discurs del silenci. El caçador de versos observa i s'atura en l'instant precis que el poema succeix davant dels seus ulls, pot passar breus minuts o tota una eternitat, la nocio de temps esdeve un pes mes en la mirada. Antoni Clapes suma amb aquests tres reculls que componen Finestra sobre el buit: Llavors abandonaries Greifswald, Destret, El viatger no sap un dels triptics mes suggerents i evocadors de la poesia catalana contemporania.

Quinze anys després aquests textos poden desvetllar encara un elevat interès per la seva plena actualitat perquè s'hi reflexiona sobre l'escriptura, l'art,el valor de la cultura com a eina de canvi e

###############################################################################################################################################################################################################################################################

###############################################################################################################################################################################################################################################################