ARMAND MATIAS GUIU

La Vanessa semblava preocupada per algun fet anguniós; alguna recança la consumia per dins. L' Adrià, en Pep, el Gafes i el Sòmines van acordar d' acceptar-la al seu grup sense fer-li cap pregunta, p

La Vanessa semblava preocupada per algun fet anguniós; alguna recança la consumia per dins. L''Adrià, en Pep, el Gafes i el Sòmines van acordar d''acceptar-la al seu grup sense fer-li cap pregunta, p

En una casa de pisos -dun carrer, pel que sembla, força mogut- la vida de cada veí és una línia sinuosa que va creuant-se amb les línies vitals dels altres estadants de ledifici. Cada casa és un món, però, i els personatges senfronten a la seva soledat o en fugen buscant lamor o un pèl de companyia, amb un encert que podríem qualificar de discret. Al llarg de disset relats, Armand Matias Guiu ens planteja els problemes de relació entre persones pròximes, que van des de la desconeixença mútua fins als intensos contactes professionals, amicals o íntims dels habitants daquesta curiosa finca. Amb força ironia, que és la filla llesta del desencís, i un humor tirant a negre, però que verdeja tot sovint, lautor tafaneja pel forat del pany humà i ens explica a cau dorella unes quantes alegries, bastants conflictes i, fins i tot, algun esbós de tragèdia.