Borja Bagunyà

«Fue una de esas cosas que preferirías no haber tenido que ver, no tanto porque no quieras verlas como porque, una vez vistas, ya no puedes no haberlas visto.» Obcecado en las rencillas de claustro y

Premi Merce Rodoreda de contes i narracions 2006Defensa propia es un dels debuts literaris mes prometedors dels últims anys. Borja Bagunyà ha obtingut el premi Merce Rodoreda amb una obra d'una madur

Plantes d'interior son tretze contes (o un mateix conte en tretze passos. O una novel•la que no sap comportar-se. O tretze variacions sobre alguna cosa que no és ni conte ni novel•la) sobre diverses menes de gegants, festes que no s'acaben, GRANS ESPERANCES BLANQUES, maneres ideals de no escriure res sobre Katherine Mansfield, sobre els problemes de sentir-se exòtic, sobre telesèries visionàries, sobre el preu de posar un preu, sobre la impossibilitat de no trair certes coses, sobre la vida en una casa de mobles, sobre el lacat japonès, les tesis carnívores, els dibuixos en planta, les plantes de companyia i sobre aquesta cosa d'arribar a casa i trobar-la massa plena, o massa buida, o massa igual, o massa canviada i voler ser, de cop, a qualsevol altra banda.

En aquestes dues novel·les, Daniel Bastida estudia per ser psicoanalista, pero la seva vocació trontolla en tots dos casos. A Sessió de control, el Daniel ha arribat a l’abisme de la professio despres de tractar un erotoman que esta convençut que Franco l’estima. A Una casa fosca i un flagell, Bastida forma part d’una colla d’il·luminats per l’antipsiquiatria que organitzen un viatge lisergic a Saint-Alban a la recerca del seu guru. Abans de les dues histories, Daniel era el mateix individu, pero les consequencies d’un afer amb la seva germanastra, depenent de com el paeixi i se l’expliqui a si mateix, podien derivar en aquestes dues vides alternatives.

No es pot fer un retrat d'una ciutat sense aturar-se en les històries de la gent que hi viu, precisament perquè, entre moltes altres coses, la ciutat té la capacitat inquietant de convertir les persones en personatges. La ciutat que se'ns descobreix en aquest llibre està feta d'egoismes, de solituds amargues, de relacions torturades i de lluites de poder. També hi ha escriptors incapaços de superar una primera obra, suïcides als metros, àvies que perden la memòria i adolescents amb una lucidesa extraordinària. Fins i tot s'hi trobarà la terrible història d'una família d'assassins, la impossibilitat d'escapar a la memòria, la relació tortuosa entre un biògraf i el seu biografiat i la descripció detallada d'una bogeria. Però com que el retrat d'una ciutat sencera és una empresa inabastable, els vuit contes d'aquest recull s'han de rebre com els vuit apunts de la ciutat de l'escriptor, una ciutat que ajunta i separa, que defineix i contradiu i que, com totes les grans, engendra els monstres que li ocupen els racons. Apunts per al retrat d'una ciutat és el debut extraordinari de Borja Bagunyà, un debut escrit als dinou anys, que va ser finalista del premi Mercè Rodoreda 2002 i que ara es presenta ja no com una promesa futura sinó com una realitat.

En l’episodi del sacrifici d’Isaac (Genesi, 22), Deu simplement diu "Abraham!" i Abraham respon "Aquí em tens". No sabem res de la veu de Deu, ni si es una veu interior que el patriarca sent al cap o si li arriba timbalejant des del cel. Aquesta abstraccio del mandat te unes causes i unes consequencies, com totes les maneres de donar i rebre ordres que els humans hem concebut durant segles. A traves de l’analisi de grans obres de la literatura occidental, i mitjançant les eines de la critica literaria, l’escriptor Borja Bagunya analitza els lligams entre la realitat i la consciencia i els mecanismes que l’home ha creat per orientar la seva accio. La col·leccio Assaltar la Biblia ofereix llibres d’assaig sobre temes contemporanis per mitja de la relectura de passatges biblics celebres. Amb un estil fresc, amb una mirada humanista i transversal, amb el convenciment que els textos classics son grans eines per pensar els reptes del present.

En el episodio de el sacrificio de Isaac (Génesis, 91), Dios simplemente dice «¡Abrahán!» y Abrahán responde «Aquí me tienes». No sabemos nada sobre la voz de Dios, ni si es una voz interior que el p

Quan el seu rival s'emporta la plaça de catedratic que tant desitjava, en Morella s'adona que necessita una idea per posar-se a escriure i fer avançar la seva carrera. Durant la guardia de la nit de Nadal, la Sese, la seva dona, una ginecologa molt reconeguda, viu una experiencia per a la qual no estava preparada. I mentrestant, l'Olof, l'ultranebot, fill d'un germa inaguantable, arriba a Barcelona per passar-hi uns mesos. Amb una intel·ligencia fora del comu i un estil unic, ironic i clarivident, Borja Bagunya desplega una constel·lacio de personatges que s'enfronten a la desfeta d'un mon i a una necessitat insaciable de ser escoltats.