Rei del Cul Vermell, El ARBAT, CarlesHistoria rimada i divertida que ens parla d'un rei que tot ho vol cremar, d'un drac i d'un poble espantat. La rivalitat entre un rei i un drac pot ser molt gran. I si la historia passa en un regne mal governat, el poble a qui fara costat?
Aixó era un comte anomenat Oblit que no volia que la gent s''ho passés bé llegint, perquè ell no en sabia i tampoc no n''havia volgut aprendre mai. Fins que un dia va prohibir llegir. Amb el temps, g
Hi havia una vegada, fa molt de temps, un vell que somiava volar com ho fan els ocells: més enllà dels núvols, solcant la Terra d?una banda a una altra? Volar tan alt que pogués tocar el cel amb els
TIRANT LO BLANC representa el màxim exemple de llibre de cavalleries del nostre país. Joanot Martorell el va començar a escriure el 2 de gener de 1460 i el va acabar a principis de 1464. És una obra
El Capitán Calabrote vivía tranquilamente, retirado en una isla desierta donde tenía enterrado su tesoro. Un día apareció un visitante inesperado: otro viejo y temible pirata había escogido el mismo territorio para esconder su cofre... Hay piratas a los que las circunstancias les hacen difuminar su pasado terrible para acabar convirtiendose en seres amables y de nobles sentimientos. Piratas nostalgicos como Calabrote protagonizan esta entrañable historia, obra de ALBERTO SEBASTIÇN.
Esta é a historia rimada dun tirano que se cría intocable: “Verde, brando, gordo, enorme. Belisario era o terror no mundo arredor”. Pero ás veces a vida dáche sorpresas…
La Ciutat dels Ignorants era una ciutat on mai no es feia de dia perque el sol havia caigut davorriment. Els seus habitants no sentien mai curiositat per res i sempre repetien les mateixes coses fins que un dia, per casualitat, van trobar el lloc on havia caigut el sol.Llavors van obrir els ulls davant un mon diferent i ple de colors. Tot seguit van començar a imaginar que passaria si els sol estigues altre cop penjat al cel. Els Habitants daquesta ciutat van deixar de ser ignorants per a ser savis despres dhaver esbrinat que utilitzant la imaginacio aprenien coses noves, es divertien i vivien mes feliços.
La Ciudad de los Ignorantes era una ciudad en la que nunca amanecía porque el sol había caído de aburrimiento. Sus habitantes nunca sentían curiosidad por nada y siempre repetían las misma cosas, hasta que un dia hallaron el lugar donde habia caido el sol. Entonces abrieron los ojos ante un mundo diferente y lleno de colores . Luego empezaron a imaginar que sucederia si el sol estuviera otra vez colgado del cielo. Los habitantes de dicha ciudad dejan de ser ignorantes para ser sabios despues de descubrir que usando la imaginacion aprendian cosas nuevas, se divertian y vivian mas felices.
Esta es la historia rimada de un tirano que se creía intocable: “Verde, blanco, gordo, enorme. Belisario era el terror en el mundo alrededor”. Pero, a veces, la vida te da sorpresas.
En Salvador Dalí té un somni: construir una casa meravellosa per a viure-hi amb la Gala, la seva estimada. Però aquesta casa és molt especial: és una casa feta amb els somnis que té cada nit i que va
En Salvador Dalí té un somni: construir una casa meravellosa per a viure-hi amb la Gala, la seva estimada. Però aquesta casa és molt especial: és una casa feta amb els somnis que té cada nit i que va
A PARTIR DE 6 AÑOS. Un cuento que abriga, una historia de familia, explicada y bordada con hilos, agujas y ternura. Este es un cuento que no se acaba nunca. Y siempre es diferente. También abriga, porque esta bordado encima de una colcha. Los empezo la a
A PARTIR DE 6 ANYS. Un conte que abriga, una història de família, explicada i brodada amb fils, agulles i tendresa. Aquest és un conte que no sacaba mai. I sempre és diferent. També abriga, perquè
En el septimo arte destaque con películas inolvidables donde policías torpes perdían contra pícaros ingeniosos, huerfanos hambrientos terminaban riendo y los finales felices correspondían a los amores imposibles. La mayoria de peliculas que realice se inspiraron en mi vida, y lo mejor que consegui con ellas fue crear el personaje mas entrañable y maravilloso del cine de todos los tiempos: Charlot.
El que mes m'agradava de les meves histories d'assassinats era presentar totes les proves al lector perque ell mateix pogues resoldre el cas pel seu compte llegint el llibre. No cal dir que tots els personatges son sempre sospitosos... Aqui rau l'emocio. Vegem si sou capaços d'endevinar la identitat de l'assassi abans d'acabar l'ultim capitol d'un dels meus llibres!
Truman
