Carles Soldevila

Del llum de gas al llum elèctric, publicat per primera vegada l'any 1951, es reedita ara a Editorial Empúries amb el seu apèndix fotogràfic i un capítol inèdit que havia estat suprimit pel mateix autor en la primera edició per motius extraliteraris i que havia quedat als arxius familias durant més de mig segle. Al llarg d'aquestes memòries, Carles Soldevilla ressegueix els seus arígens familiars, parla de la seva educació al Liceo Políglota i evoca les seves primeres lectures. Descriu de d'una òptica persaonal moments històrics com el canvi de segle o la Setmana Tràgica. Com Pla, Sagarra o Gaziel, fa un retart impagable de la universitat que li va tocar viure com a estudiant. Sempre evitant la temptació de novellar els records, qeuilibrant en tot moment l'efució lírica amb el rigor documental, i fa una crònica dels inicis de la Mancomunitat i de les coneixecens que hi va fer, des de Preat de la Riba fins a Eugeni d'Ors.Les memòries de Carles Soldevilla mereixen un lloc d'honor al costat dels grans textos memorialístics de Pla, sagarra o Gaziel, i conformen una vegada més que la prosa autobiogràfica ha donat les millors obresde la literatura catalana del Segle XX. Soldevilla cedeix, tal com diu ell mateix, a 'la fallera d recollir records d'infància i de joventut', conscietn del perill d'aquesta mena d'exercicis però convençut també que l'artés 'l'únic recipient capaç deretenir les fluïdes essències de la vida'.

Fanny es la novel·la mes coneguda de Carles Soldevila. Tant per les caterístiques de la protagonista -una noia alliberada i autosuficient- com per la seva modernitat, expressada sobretot en la utilitzacio del monoleg interior, aquesta obra va significar un tomb en la literatura catalana de lepoca. La present edicio ha estat preparada per Joan A. Ribera, professor titular de filologia catalana a la Universitat Complutense de Madrid.CARLES SOLDEVILA, poeta i periodista de renom. Es va dedicar amb exit al teatre i a la novel·la. Va introduir a la literatura catalana les tendencies de modernitat que estaven en voga a Europa. En aquest marc dinnovacio cal situar la seva obra novel·listica, de gran resso popular, com la trilogia Fanny, Eva i Valentina.

El 7 de juliol del 1917, Carles Soldevila va estrenar al periòdic barceloní La Publicidad una secció diària titulada «Hojas de dietario», que signava amb el pseudònim Myself. Cinc anys més tard, el 10 dagost del 1922, larticle apareixia en català, i lautor el firmava ell mateix, sense pseudònim. Des daleshores, els «Fulls de dietari» de Carles Soldevila van seguir apareixent a La Publicitat catalanitzada, amb tota regularitat, fins al 27 de març del 1934. En conjunt, doncs, els «Fulls» es van publicar al llarg de quasi disset anys (dotze en català), i es compten per milers. La present antologia naplega uns 280, que reflecteixen duna manera prou àmplia les qualitats que van fer dels «Fulls de dietari» una de les seccions més llegides i emblemàtiques de la premsa catalana anterior a la guerra civil i un model reconegut de periodisme i de llengua literària. Aquestes mateixes qualitats asseguren encara la vigència dels articles de Soldevila. Ho apunta a la nota prèvia Núria Santamaría, que ha tingut cura daquesta edició: «Aquell esperit amb què, avui en dia, Josep M. Espinàs sentreté en el detall menut, al marge de la saragata noticiable; la ironia desengreixant de Ramon Solsona o la perspicàcia amb què Quim Monzó sondeja la nota curiosa en la premsa forastera, per exemple, bé podrien tenir-se per herències, ni que siguin putatives, del periodisme de Soldevila».

"L art d ensenyar Barcelona" és una guia en què Carles Soldevila (pseudònim Myself), amb els dibuixos de Joan Junceda, mostra a uns turistes, els imaginaris berlinesos Kaufmann, la capital catalana e

Descriu en la veu de la protagonista, el procés d´enamorament fins a la pèrdua de la virginitat d´una noia culta de casa bona convertida per l´atza

Fanny és la novel·la més coneguda de Carles Soldevila.Tant per les característiques de la protagonista -una noia alliberada i autosuficient- com per la seva modernitat, expressada sobretot en la utilització del monòleg interior, aquesta obra va significar un tomb en la literatura catalana de l'època. Fanny conserva encara, per al lector d'avui, tot l'atractiu que tenia quan es va publicar el 1929, i es pot considerar el màxim exponent de la prosa de Carles Soldevila.