DAVID SAURI

Uno de los fenómenos que ha alcanzado mayor trascendencia para la humanidad del siglo XXI es el denominado cambio global que, con su componente climático a la cabeza, acapara la atención científica, mediática y popular con la intensidad de los grandes retos planetarios. No en vano la cuestión ambiental se encuentra de manera persistente en el centro de los debates sobre el desarrollo económico, el bienestar, la seguridad y la cultura.Sin embargo, definir y abordar el cambio global presenta dificultades dada la complejidad y multidimensionalidad del concepto. De forma creciente se habla de una nueva ciencia capaz de soportar la tarea, una ciencia global que debe superar los viejos enfoques compartimentados para ir mucho más allá en la colaboración de las disciplinas, que integre, en vez de sumar, conocimientos. Una de las dificultades a superar es la tradicional división entre ciencias biofísicas y ciencias sociales, caracterizada por la división de sus objetivos e intereses. Desde esa perspectiva, El cambio global plantea elementos de reflexión que establecen un marco compartido de análisis e introduce útiles conceptuales y metodológicos que permiten investigar el cambio global desde la integración científica. Los escenarios que propone la obra se completan con el estudio de un caso empírico en clave territorial. El apéndice que cierra el libro aporta una revisión crítica y exhaustiva de los hitos internacionales que han contribuido a la construcción del discurso del cambio global, expuestos según su sucesión histórica.

L’anomenat canvi global és un dels fenòmens que ha assolit una transcendència més gran per a la humanitat del segle XXI. Amb el seu component climàtic al capdavant, reté l’atenció científica, mediàtica i popular amb la intensitat dels grans reptes planetaris. Així, la qüestió ambiental es manté, de manera persistent, en el cor dels debats sobre desenvolupament econòmic, benestar, seguretat i cultura.•Tot i això, definir i abordar el canvi global presenta especial dificultat, atesa la complexitat i la multidimensionalitat del concepte. De forma creixent es parla d’una nova ciència capaç d’aconseguir-ho, una ciència global que ha de superar els vells enfocaments compartimentats per anar molt més enllà en la col·laboració de les disciplines, que integri, en lloc de sumar, coneixements. Una de les dificultats que cal superar és la tradicional divisió entre les ciències biofísiques i les ciències socials, caracteritzada per la divisió de llurs objectius i interessos. Des d’aquesta perspectiva, El canvi global planteja elements de reflexió per tal d’establir un marc compartit d’anàlisi, i introdueix eines conceptuals i metodològiques que permeten investigar el canvi global des de la integració científica. Els escenaris que proposa l’obra es completen amb l’estudi d’un cas empíric en clau territorial. L’apèndix que tanca el llibre aporta una revisió crítica i exhaustiva de les fites internacionals que han contribuït a la construcció del discurs del canvi global, exposades segons la seva successió històrica.