Dolors Miquel

Premi Rosa d'or de Poesia Popular, Glosat 2002 Castellitx, Algaida, Mallorca

Els textos de Dolors Miquel i les imatges de Vanessa Pey teixeixen de manera colpidora tres histories tristes / com tres tigresses tristes / com tres tributs tridèntics / de la trinxeraire tristesa. Los textos de Dolors Miquel y las imágenes de Vanessa Pey tejen de manera impresionante tres historias tristes / como tres tigresa tristes / como tres tributos tridèntics / de la pandillero tristeza

Cap home es visible presenta, traduts al catala d'ara, 225 poemes compostos per autors catalans, coneguts o anonims, entre Ramon Llull i Jaume Gassull. El panorama que dibuixa l'antologia es sorprenentment nou i fresc: els lectors hi trobaran tota mena de temes (dels sagrats als mes profans) i tota mena d'estils, i hi descobrim poemes i poetes que ni sospitavem que existien. A mes, ens podem acostar a aquesta poesia sense cap dificultat d'ordre filologic gracies a la brillant tasca de reescriptura que ha dut a terme Dolors Miquel.

Esta edición bilingüe de El guante de plástico rosa es la historia de un enfrentamiento cuerpo a cuerpo con la muerte. Reto, exorcismo, supervivencia: es la escritura el arma, el instrumento, el pode

Heavy Mikel recull poemes tant de joventut com de maduresa. Esbojarradament lúdica i irònica en el títol i en les intencions, la Dolors ho tritura tot amb una batedora de ritme: des del Tranquimazín

Esta edición bilingüe de El guante de plástico rosa es la historia de un enfrentamiento cuerpo a cuerpo con la muerte. A partir de una imagen alegórica relacionada con la muerte del amor encuentra a un hombre pudriéndose en su fregadero se exploran otras aproximaciones a la muerte: las masacres, los mataderos, los animales extinguidos, los diferentes ritos funerarios y formas de duelo. Su exhaustiva mirada sobre la muerte se ve resaltada por el dominio del ritmo, que va de lo violento a lo delicioso, de lo trepidante a lo alucinatorio.

.Vaig neixer a la ciutat de Lleida l`any 1960, en un entorn idíl·lic i d`una gran felicitat. Als sis anys, gairebe al mateix temps que era expulsada d`aquest paradís, vaig descobrir el paradís de l`escriptura: recordo perfectament el primer text que vaig escriure i l`efecte que produiren les paraules sobre mi. En canvi no recordo l`arribada d`una tele, quan devia tenir uns quatre anys, a casa de la meva padrina.La meva familia era un lloc on l`art i la cultura eren completament inexistents i on no tenien ni cabuda ni importancia ni llibres, ni discos, ni pintura, ni teatre, ni cine, ni folklore, ni dansa, ni res que s`hi assembles. Aquest fet va ser transcendental per a la meva escriptura i va marcar aquesta desviacio insolita que patia en mi l`anar de les generacions de la carn. D`aquests moviments subtils van neixer entre altres coses els meus llibres de poesia, entre els quals aquesta "Missa pagesa", segurament influda per les anades a la Torre familiar, tal i com anomenem masia a tot Lleida.Dolors Miquel

Futuribles Catalans (Homenatge a Brossa) Cap peix del Mediterrani podria moure's si no portava marcades les quatre barres. Ramon Muntaner Caura de dalt, no cal que ens preocupem: El cel ploura pinzells tan catalans que ens pintarem bigotis als miral

PREMI ALFONS EL MÀGNANIM VALÈNCIA DE POESIA  No deixis de moure el balancí, enrere fins ahir,endavant fins a demà, ja no hi ha sostre, ni terra, ni present,però les parets de l'ànima segueixen rectes.

Por su libro Aioç , la poetisa Dolors Miquel ha recibido el Premio Ciutat de Bacelona de literatura en catalán. El jurado destacó de él la "voz singular con la que se muestra y muestra el mundo y la vida, y la autenticidad, sentido, ritmo y vision sarcastica con que se afirma".

Dolors Miquel torna amb una poesia escruixidora.Despres dEl guant de plastic rosa (2017) i Heavy Miquel (2018), el nou llibre de poesia de Dolors Miquel,Ictiosaure, proposa al lector un trajecte escruixidor, en versos i proses poetiques, a traves de tresitinieraris: el de les roses, el del cor i el dels ossos.

Una dona mira la tele i reflexiona. Poema.El món de la televisió es a tot arreu i ho abasta tot: informatius, dibuixos animats, culebrons, tertúlies, concursos, anuncis... De la realitat construda pel mitja de comunicacio mes massiu, dels personatges que en viuen i hi viuen, i tambe de la solitud de cada espectador, ¿es possible fer-ne literatura d'alt voltatge? La resposta es en aquest poema-riu de Dolors Miquel, que ens proposa una mirada lucida i reflexiva sobre el mon que percebem des de la nostra solitaria condicio de televidents i sobre el seus efectes en la privacitat de la nostra vida intima.

Premi Ausias March de Poesia.El guant de plàstic rosa, que ha merescut el Premi Ausiàs March en l& x02019;edició de 2016, es un llibre d& x02019;una enorme potencia imaginativa i expressiva,