Emmanuel Carrère, página 2 de 5

Limonov is not a fictional character, but he could have been. He's lived a hundred lives. He was a hoodlum in Ukraine, an idol of the Soviet underground, punk-poet and valet to a billionaire in Manhattan, fashion writer in Paris, lost soldier in the Balkans, and now, in the chaos after the fall of communism a charismatic party leader of a gang of political desperados. Limonov sees himself as a hero, but he is also a bastard. Carrere suspends judgment. Carrere decided to write about Limonov because he thought "that his life, romantic and reckless, tells us something, not just about Limonov or Russia, but the story of all of us after the end of World War II."

Una novel·la russa és el primer text clarament autobiogràfic de Carrère, un dels escriptors més importants i reconeguts de la literatura francesa contemporània. La novel·la relata dos anys especialment traumàtics de la vida de l'autor, en què els secrets i els intingulis familiars el van atrapar profundament, i mostra com l'escriptura d'aquest llibre va significar una alliberació per l'autor. El 2003, Carrère va filmar un documental en una petita ciutat de Sibèria sobre un presoner rus trobat cinquanta anys després del final de la Segona Guerra mundial en un hospital, completament sol i oblidat. Aquell viatge, que el va portar darrere les petges de les seves arrels russes i el va encarar amb la història del seu avi, desaparegut durant la Segona Guerra mundial i sospitós d'haver col·laborat amb l'ocupació nazi. Una novel·la russa és la història d'un home absent de la seva pròpia vida, també de la dona que estimava, i atrapat per una absència present en tota la seva existència, la del seu avi, un personatge amarg, obsessionat pels seus fracassos i la seva incapacitat de complir un destí a l'alçada de les seves expectatives. A través d'aquesta experiència, transformada en llibre, i de la confrontació de l'autor amb la seva propensió a l'obsessió opressiva i autodestructiva heretada del seu avi, Emmanuel Carrère decideix conjurar-se contra la fatalitat familiar. Una vegada redimit d'aquest passat secret, font de vergonya i infelicitat de diverses generacions, comprèn els seus fracassos i s'allibera finalment de la seva obsessió per l'horror.

A la fois quête des origines, carnet de bord, récit d'un fait divers et d'une passion amoureuse, Un roman russe est une oeuvre autobiographique dense et captivante. Emmanuel Carrère y restitue avec talent la complexité d'un homme dont la vie ressemble à ses livres.

Tout commence avec le souvenir d’un cordon de lampe qui n’existe pas. La plupart des gens se disent « c’est bizarre » et passent outre. Pas Philip K. Dick. Pour lui, c’est le début d’un doute incessa

«Il est avantageux d'avoir où aller» : quand on lui demande son avis, c'est une des choses que répond le Yi-King, l'antique livre de sagesse chinoise. Alors on 'y va. Le premier d

The shocking true story of a respectable doctor and 18 years of lies and five murders. The book reveals the extremes to which ordinary people can go.

Heus aquí la història d?un home que, de la nit al dia,decideix matar tota la seva família. Malauradament,L?adversari no és una novel.la, però el cas de Jean-ClaudeRomand, un impostor que tota la vida s?haviafet passar per metge i funcionari de I?OrganitzacióMundial de la Salut, és tan insòlit que es presta a serreescrit ben bé com una novel.la. Emmanuel Carrèreens explica pas a pas com Jean-Claude Romand, unhome integrat en el seu barri, casat i pare de família,amb uns ingressos sòlids i inqüestíonats després dedivuìt anys d?engreixar una bola de mentides, se sentde sobte acorralat i un dia de gener de 1993, just quanestà a punt de ser descobert í denunciat com a farsant,mata la seva dona, els fills, el pare i la mare, s?empassaun grapat de sedants caducats i cala foc a casa seva.Romand té la mala sort de sobreviure i de mica en mica,mentre es recupera de I?estat de coma a I?hospital, es vafent evident als ulls de tothom que la seva vida és unlaberint de falsedats. Seguínt la tradició del millarTruman Capote, Emmanuel Carrère reconstrueíx la vidad?un home turmentat pel pes de la impostura amb quèhavia apuntalat tota la seva vida. L?adversari (1999), queha suscitat un gran interès a Franca, és una crònica insò-lita,escrita amb un gran instint narratiu, i per damuntde tot una reflexíó torbadora sobre el mal.

Hay libros que atraviesan la piel como un cuchillo afilado y se clavan para siempre en la memoria.El adversario,la obra maestra de Emmanuel Carrere, es uno de ellos. Lo es por la espeluznante historia que relata: el crimen y la impostura de Jean-Claude Romand, el falso medico investigador de la OMS que, a punto de ser descubierto en la mentira de toda una vida, asesina a su esposa, a sus dos hijos, a sus padres y a su perro. Pero lo es, sobre todo, por el modo crudo e inteligente en que Carrere reconstruye los acontecimientos ocurridos en 1993 para enfrentar al lector al mal absoluto, con una potencia etica y literaria fascinantes.Fascinacion a la par que incomodidad. Es lo que senti la tarde en que lei la obra por primera vez. Recuerdo perfectamente como me revolvia en el sofa sin encontrar una postura idonea, hasta que cai en la cuenta de que la causa era el propio texto. Y es que la historia de Romand acaba sometiendonos a uno de los grandes enigmas: ¿quien es realmenteel otro?¿Que se esconde mas alla de lo que vemos? La respuesta que aventura Carrere es tan radical que provoca vertigo: un abismo oscuro, la nada mas absoluta.Eso es tambien lo que nosotros somos sin los demas.Miguel Angel HernandezIlustracion de la cubierta: Angel Mateo CharrisExcelente (Soledad Puertolas).Novela apasionante y reflexion de escalofrio (David Trueba).Basada en un caso real, el de los crimenes cometidos por el falso medico Jean-Claude Romand, El adversario es un texto poderosisimo que sume al lector en el espanto (Juana Salabert,La Razon).Un libro contenido, bien graduado y fascinante por tanta materia oscura que aborda (Anton Castro,ABC).Ese retrato del monstruo, del diablo, logra atraparnos (Josep M. Soria,La Vanguardia).

La locura y el horror han obsesionado mi vida, escribe el autor. Los libros que he escrito no hablan de otra cosa. Despues de El adversario, quise escapar. Creí que escapaíba amando a una mujer y realizando una investigacion. La investigacion fue sobre mi abuelo paterno, que desaiparecio en 1944 y, probablemente, fue ejecutado por colaborar con los alemanes. Es el fantasma que atorimenta a nuestra familia. Para exorcizarlo segui caminos que me llevaron hasta una pequeña ciudad perdida de la provincia rusa, donde permaneci largo tiempo a la esipera de que ocurriese algo. Y ocurrio: un crimen atroz. La locura y el horror volvian a darme alcance. Tambien en mi vida amorosa: escribi para la mujer que amaba un relato erotico que debia irrumpir en la realidad, y la reailidad desbarato mis planes. Nos precipito a una pesadiilla. De todo esto hablamos aqui: de situaciones que elaiboramos para dominar la realidad y de la forma terrible en que ella las asume para respondernos.

Un auteur commence à écrire un livre faisant l'apologie du yoga. Mais son désir de sérénité est mis à mal par les mensonges et les trahisons ainsi que par la misère du monde. Divorcé et hanté par le

"Ce que nous aurons connu sur notre arpent de terre, dans notre bande de temps, dans le petit être qu'il nous a été assigné d'habiter, c

Au début de l'été 1816 - un été pourri -, le hasard réunit au bord du lac de Genève Lord Byron, son médecin Polidori, le poète Shelley et sa très jeune femme, Mary. Pour divertir la compagnie, Byron proposa que chacun écrivit un récit terrifiant. Ce pari, une série de conversations nocturnes et un cauchemar inspirèrent à Mary Shelley son roman Frankenstein. Cette anecdote d'histoire littéraire et un jeu de société forment le point de départ de Bravoure. Pour connaître le point d'arrivée, le mieux est encore de retourner le livre et de commencer à la première page.

Un relato escalofriante, una historia real que nos sume en el estupor, que es un viaje al corazón del horror, un libro excepcional que ha sido comparado con A sangre fría de Truman Capote.El 9 de enero de 1993, Jean-Claude Romand mato a su mujer, sus hijos, sus padres e intento, sin exito, darse muerte. La investigacion revelo que no era medico, tal como pretendia y, cosa aun mas dificil de creer, tampoco era otra cosa. Mentia desde los dieciocho años. A punto de verse descubierto, prefirio suprimir a aquellos cuya mirada no hubiera podido soportar. Fue condenado a cadena perpetua.Yo entre en relacion con el, asisti a su proceso, dice el autor. He intentado relatar con precision, dia tras dia, esta vida de soledad, de impostura y de ausencia. Imaginar lo que bullia en su mente a lo largo de las horas vacias, sin proyecto ni testigos, cuando se suponia que estaba trabajando y en realidad pasaba el tiempo en parkings de autopistas o en los bosques del Jura. Comprender, en fin, lo que en una experiencia humana tan extrema me ha tocado tan de cerca y que nos afecta, creo, a cada uno de nosotros.

Limonov is not a fictional character, but he could have been. He's lived a hundred lives. He was a hoodlum in Ukraine, an idol of the Soviet underground, punk-poet and valet to a billionaire in Manhattan, fashion writer in Paris, lost soldier in the Balkans, and now, in the chaos after the fall of communism a charismatic party leader of a gang of political desperados.

La incisiva mirada de Carrère se posa sobre Calais y retrata no la llamada Jungla sino la ciudad, indagando en cómo les ha cambiado la vida a sus habitantes la llegada masiva de inmigración.La incisi