Estanislau Torres

Cel de tardor narra la història d'una noia ja d'una certa edat que duu una existència monòtona i grisa, que entra en relació amb un xicot al qual intenta d'estimar. Malauradament, la nova relació no li fa oblidar, ben al contrari, el seu antic enamorat de qui es va apartar per pressions familiars i que sap que aviat contraurà matrimoni amb una altra noia. Un tema senzill, però conduït amb gran tendresa, amb uns diàlegs molt fluids i convincents, que abasta un període de temps molt breu amb un final sobtat. En realitat un estudi de caràcters entre els quals destaca el de la protagonista i, també, un retorn als anys cinquanta, tan distants, tant de contingut com de forma, dels actuals.

Estanislau Torres, especialista en temes de la guerra civil, escriptor i excursionista, ens acompanya en un detallat recorregut pels indrets que foren escenari de la dura batalla de l Ebre.

###############################################################################################################################################################################################################################################################

Fa uns anys (ben mirat pocs) que la publicació d'un llibre com Soldat de Franco en temps de pau encara hauria pogut originar problemes. I possiblement problemes greus. L'autor n'era ben conscient. Per aquest motiu, tot i tenir-lo, des de fa molt de temps, en cartera, no l'ha escrit fins ara. I, tanmateix, no es pot pas dir que s'hi hagi abonat. Al contrari. Els seus dos anys de servei militar, com a simple soldat els primers mesos i com a caporal el temps restant, hi són narrats senzillament, però també amb valentia. Una obra que podríem qualificar de "denúncia", també -i fins a cert punt- un excel·lent estudi de caràcters, en realitat un llibre de memòries que hauria de tenir continuïtat.

La batalla de l'Ebre i la caiguda de Barcelona, 1939, tal com es desprèn dels títols respectius, són dues obres relacionades amb la guerra civil. Van ser publicades el 1971 i el 1978, respectivament.

Aquest llibre de memòries abraça un període de temps relativament curt: vint-i-tres anys. Uns anys intensos i decisius que, en més o menys grau, fan referència a esdeveniments tan importants com són els darrers temps de la monarquia d’Alfons XIII, la proclamació de la Segona República, la consecució de l’Estatut de Catalunya, la Guerra Civil i bona part de la llarga i penosa postguerra.

Una carta inesperada procedent de París, signada pel fill d'un amic, exiliat a França durant la Guerra Civil, irromp en l'existència, grisa i apesarada, del protagonista. A partir d'aquest moment, la seva vida experimentarà un canvi notable. La correspondència que intercanviarà, amb l'inesperat corresponsal, ens donarà a conèixer no solament la seva vida, sinó també bona part de la vida acutal i passada de dos barris barcelonins tan populars com són el Clot i el Guinardó i fins i tot dels barris veïns: Horta, Poblenou...Una darrera carta, tan inesperada com la primera, però ben convincent, clou l'últim capítol d'aquesta novel·la, tan amena com apassionant.

Dietari minuciós dels fets esdevinguts a Arenys de Mar entre el juliol de 1936 i el gener de 1939, fet en aquells moments per l'escriptor local Jacint Arxer i Bussalleu i complementat ara per Estanislau Torres, en aquells moments refugiat a Arenys mateix. D'un gran interes per al coneixement de la vida quotidiana i de les sofrences i els neguits dels anys de la Guerra Civil.

Aquest llibre conté un centenar de poesies que tracten de temes molt variats. No tenen títol. Només les singularitza la data en què han estat escrites. La

Fa cosa de tres anys que Estanislau Torres va publicar, en aquesta mateixa col•lecció, Quasi un dietari. Memòries: 1926-1949. Ara, amb Dia a dia, repeteix, fins a cert punt, l’experiència, si bé el p