EULALIA LLEDO

"Al cap d'un quart d'hora sortíem cap a Urgüp. El paisatge s'anava transformant lentament en el paisatge impossible de la Capadòcia, oníric, corbat (ni un angle recte), suau (pura erosió), eròtic, su

Aquesta obra aplega cinquanta-un moments viscuts per l’autora entre la primavera del 2002 i el desembre del 2008 que la menaren a reflexionar sobre el que veia i sentia davant la situació, el fet, l’

He aquí un libro extraordinario y sorprendente. Extraordinario porque extraordinaria es la vida y obra de la escritora que se glosa en él -sor Juana Inés de la Cruz-, sorprendente porque el lector encontrara conocimientos que durante mucho tiempo han permanecido en una interesada penumbra.De un modo ameno y agil, Eulalia Lledo repasa la vida y la obra de sor Juana, una vida sedienta de conocimiento y saber, una obra llena de pasion y erudicion enciclopedica, marcada por los sutiles e inteligentisimos quiebros a la persecucion inquisitorial del momento hasta donde sor Juana pudo. Y llego muy lejos; sorprende a quien ignore la biografia de la escritora que su obra gozase de una divulgacion tan notable, en una epoca en la que publicar en vida era poco menos que un milagro. ¿Como logro sor Juana publicar sus obras? ¿Como consiguio ser profeta en su tierra -Mexico- y en ultramar? ¿Como adquirio esa sabiduria que la convierte en una de las mas grandes personalidades literarias del barroco hispano? ¿Es cierta la imagen de mujer doblemente aislada, por su condicion de mujer y por su condicion de gran autora? No: Fascina la fina red de amistades y contactos con otras brillantes escritoras de su epoca, que como ella defendian su derecho a escribir, a aprender y a pensar por si mismas.Lledo, antes de dejarnos con la exte...

Aquest llibre recull deu anys de la meva vida. Abraça una bona part dels articles sobre literatura i també de les ressenyes que he escrit des que ara farà uns deu anys vaig començar a publicar-ne a

El sexisme i l’androcentrisme condicionen la percepció que la societat té de les dones i la valoració que en fa. Això ocasiona un tractament pejoratiu de les dones en determinats usos de la llengua.

"Durant aquest deu anys, no he pogut escriure sobre literatura tant com m'hauria agradat; d'altres ocupacions [...] m'han acotat molt l'espai. Malgrat aixo, he continuat aprenent alguns dels inedits i inesperats viaranys que agafa molts cops l'escriptura. I si fa deu anys parlava del rau-rau que suposa haver de deixar definitivament un article -una ressenya-, mentre escrivia les pagines que ara presento, tambe he apres que res mai no queda definitivament clausurat, que sempre pots tornar-hi, mirar d'arrodonir-ho, afegir-hi, retallar-hi, modificar-ho, intentar polir-ne alguna punxa. I si be es ben veritat que la sensacio de moderada insatisfaccio es inherent al fet d'escriure, tambe es cert que escriure, que la pagina (o la pantalla) en blanc, es un dels plaers mes satisfactoris que hi ha, una de les joies mes enlluernadores que existeixen."Deu anys despres de l'aparicio de Dona finestrera, Eulalia Lledo torna per celebrar les escriptures femenines que mes l'han commoguda. Eulalia Lledo aplega i reescriu alguns dels seus articles, conferencies, ponencies i ressenyes sobre algunes de les figures femenines mes destacades del mon literari internacional i catala; Maria-Merce Marçal, M. Antonia Salva, Jane Austen, Colette, Charlotte Perkins Gilman, i un llarg i lluminos etcetera.