Eva Santana Bigas

No hi ha cap cas prou difícil per a l'Agència de Detectius El Bunyol. Ni el cas dels Deures Equivocats, ni el cas dels Deures Desapareguts, ni el cas dels Deures Segrestats, ni tampoc el cas dels Deu

L'Oriol s'adona que haura de posar-se les piles si vol fer be el treball que els han encarregat a classe, 10 coses que jo puc fer per salvar el planeta, perque a casa seva no hi te bons exemples: "Reduir el consum d'aigua? La meva mare te una llista de reproduccio amb 175 cançons horroroses i no surt de la dutxa fins que no les ha cantades totes de dalt a baix. Reciclar les escombreries? A casa meva no diferencien entre una llauna i un tros de cartro, es pensen que tot esta fet del mateix. Soc jo el pobre desgraciat que baixa les escombreries i es dedica a separar-les davant dels contenidors"

 L EMBOLIC DEL MAXI-ROBO (ORIOL PELACANYES)

Per commemorar els cinquanta anys de l'arribada de la humanitat a la Lluna algú s'ha inventat un projecte internacional escolar anomenat "MOON 50". I la meva escola s'hi ha apuntat! Per si no fos prou horripilant fer un projete per grups, a sobre m'han fet coordinador. Si jo no se ni coordinar-me la roba! I com que encara no he apres a dir que no, he fet cara de lluç, he obert la boca com un peix i no he dit ni mu, en lloc de dir un gran i rotund "NO!". I ara estic en un bon embolic. I l'unica cosa que em sona de la Lluna es quan en Fuet, el meu tutor, em veu despistat i clava un crit que em rebenta els timpans: -Oriol Peris, estas a la Lluna!!!. Aixo no pinta gens be ...

Mentre anàvem cap a l'escola, la Lis m'explicava, superemocionada, que seria fantàstic participar als Jocs Olímpics Escolars. Per sort, crec que no podré participar-hi. És cert que és molt in

Quan penso en una festa amb classe se m'acut una cosa molt divertida pero elegant. La meva mare, per variar, pensa en una cosa desmesurada. El meu pare mai no pensa, i la Lis... be, la Lis s'ha agafat aixo de "classe" massa al peu de la lletra. Si les coses ja no eren facils amb un nou germanet a la familia, imagineu-vos com poden arribar a ser amb 999 persones a casa i una criatura a quatre grapes! Si voleu idees per a la vostra festa d'aniversari, aqui en trobareu algunes que... NO HEU DE PROVAR!

Un intercanvi! Crec que mai havíem cridat tant pels passadissos. Tots estàvem tan esverats que era impossible fer-nos callar. Jo patia, es clar, perque no sabia com explicaria aquest viatge als meus

Per fer feliç la meva amiga Lis, faria qualsevol cosa, fins i tot anar a un escape room. Ara, si m'haguessin dit qui ens hi acompanyaria, potser m'ho hauria pensat dues vegades, o tres, o quatre... Perque una cosa es que et tanquin en una gabia i una altra de molt diferent que t'hi tanquin amb una hiena enrabiada. Algu em pot ajudar a sortir d'aqui???

La Lis diu que podria caure'm una tifa damunt del cap i no me n'adonaria ni que em mires al mirall. El meu germa Manel diu que soc ruc. I la meva mare, quan deixo d'escoltar-la i començo a pensar en les meves coses perque s'esta posant massa pesada, em clava un calbot en diagonal i crida: "Orellut! Baixa dels nuvols que t'estic parlant!". El meu pare no diu res, perque ell esta pitjor que jo: si jo visc a la Lluna de Valencia, ell viu passat Saturn, tombant a ma esquerra. Potser tenen rao, ves a saber, pero jo... NOMES VULL VIURE TRANQUIL!... TRANQUIL!

Històries plenes d’humor, emoció i un bon grapat d’il·lustracions que donen vida al text i esdevenen un conjunt inseparable. La meva família està formada per membres que queden molt lluny de la pe

Per que es blanca la neu, si l'aigua es transparent?. Quin gust deu tenir?. Deu ser gaire freda?. Dura?. Aspra?. La Lis i jo hem anat a la biblioteca a buscar un llibre per aprendre a esquiar, un per fer iglus i un de supervivencia a l'Himalaia. Casa meva sembla un quarter general d'alguna expedicio perillossissima. Feu una llista del que us endurieu si haguessiu d'anar a peu fins a la Patagonia o en globus a l'Antartida, i encara us quedarieu curts. I es que ... ANIREM UNS DIES A LA NEU!!!