Eva Santana

Libro divertido que ayudará a todo aquel interesado en la publicidad a introducirse y conocer los fundamentos del sistema publicitario.

¿Dónde está la caca? ¡Descúbrelo en el divertido libro con solapas para que los más pequeños aprendan de una manera divertida que la caca no va en el pañal... va en el orinal! Martín dice que ha hecho caca, pero su familia no la encuentra por ninguna parte. No esta detras del sofa, ni encima de la mesa ¡ni tampoco dentro del pañal! ¿Donde se habra metido? ¡Sumate a esta aventura y ayudalos a encontrarla! Un divertido y tierno album ilustrado con solapas con el que los mas pequeños se divertiran mientras aprenden donde debe ir realmente la caca.

Este manual es una guía útil de trabajo para realizar un plan de comunicación. Se explica detalladamente todas las fases (la investigación, la estrategia, la creatividad, la producción, la planificacion, el presupuesto de las acciones y la medicion de los resultados) combinadas con mas de veinte casos de estudio. Eva Santana, autora del exitoso libro publicidad, vuelve a ofrecer sus conocimientos y experiencia en el mundo de la comunicacion y la publicidad en El plan de comunicacion paso a paso volumen especialmente apropiado para los alumnos de comunicacion, marketing o publicidad como guia en su Trabajo Final de Grado o de Master y para los profesionales que trabajan de manera autodidacta en estos ambitos. Se trata de un texto agil y ameno ilustrado con campañas de publicidad de alumnos y profesionales de la agencia Allan Bruch, de modo que la frescura de los junior se incorpora a la experiencia de los senior, con resultados sorprendentes.

Per primera vegada en la història de la meva classe, haviem guanyat un partit contra els grans. Jo no entenia ben bé què havia passat, però de cop vaig veure tothom corrent cap a mi, saltant i xiscla

La veïna de dalt ha dit que la Joana té el nas de l'àvia. El nas de l'àvia?. Ella no el té pas!. Ni l'ha tocat!.

Berriz ere zigortuta, Gizarteko etxeko lanak ez egiteagatik!Hau amorrua! Marrazki bizidun bat izango banintz, hodei beltz bat izango nuke buru gainean; begietatik, tximista gorriak aterako litzaizkidake; belarrietatik, txinpartak; eta sudurzuloetatik, sufre koloreko lurruna, denak zur eta lur uzteko modukoa.MUNDUAN EZ DAGO EZ ESKUBIDERIK EZ JUSTIZIARIK!

La Rita te un avi i, a mes a mes, te un avi gran, que es l'avi del seu pare!. L'avi gran no pot jugar amb ella perque li fan mal els genolls i l'esquena i de vegades oblida algunes coses. Pero explica unes histories precioses que la Rita no ha sentit mai abans i que li encanten.

Comprensió, enfortir les relacions familiars, sentit de l’humor per desdramatitzar certes situacions.

Oriol dut izena, baina etxean mukitsu, buruhandi, aizak! , arrautza oskol eta zure seme hori esaten didate.Hori gutxi balitz, sekula ez dut zentimorik izaten.Arlote bat naiz, ez dakit ulertzen nauzuen, baina ez naiz gehiago izango. Nire lagun Lisekin nagoenean, ez dago oztopo gaindiezinik! Nire familia pixka bat eramanerrazagoaizango balitz, zeruan egongo nintzateke!ESKERRAK PLAN BAT BURURATU ZAIDAN

Aita agurtzean, pozaren pozez esan dit: Asteburu bat zu gabe, azkenean! Jaio zinenetik, ez duzu behin ere huts egin!. Ama agurtzean, esan dit: Ez zikindu familia txinatarraren etxea. Ez nazazu haien aurrean gaizki utzi, ikus dezatela hemengoak jatorrak garela. Ez jan ahoa irekita eta ez egin korrokadarik mahaian. Puzkerrik ere ez bota. Anaia agurtzean, esan dit: Ez itzuli, arrautza oskol!.Eta hala, familiaren maitasunaz beteta, poz-pozik noaAnselmekin eta Lisekin, gure abentura handiari ekitera.HEROIAK IZANGO GARA!

Gure ikasgelaren historian lehenbiziko aldiz, gu baino zaharragoak garaitu genituen futbolean. Ez nekien oso ondo zer gertatzen zen, baina, bat-batean, ikaskide guztiak jauzika eta oihuka ikusi nituen nigana etortzen. Neskek gainera salto egin eta musu eman zidaten. Aupa! AUPA! ONENA ZARA!!!, oihukatzen zuten. Lisek ere musu eta besarkada bana eman zizkidan, eta ikaskideek bizkarrean hartu eta jolastoki osotik eraman ninduten, oihu artean:PIN, PAN, PUN, BELARRILUZE TXAPELDUN!

Excuses per no menjar verdura?. Un conte i uns quants consells per capgirar la situació amb humor i sense conflictes.

Un álbum hilarante para reflexionar sobre los hábitos y costumbres donde animales y humanos se intercambian los papeles.Por qué todo el mundo sale corriendo en cuanto me ve? Eva Santana nació en Badalona, una ciudad costera cerca de Barcelona. De niña lo que mas le gustaba era leer y escribir. Tambien le gustaba mucho dibujar, aunque no aprendio hasta que fue mayor. Ahora se dedica a ambas cosas. Creo que los libros ayudan a los niños a convertirse en personas increibleso, sostiene la escritora.Carmen Saldaña vive en Gijon, una pequeña y lluviosa ciudad del norte de España. Es ilustradora freelance sobre todo le interesa el mundo editorial. Le gustan los animales, los pajaros, los bichos y todo lo relacionado con la naturaleza, que es su principal fuente de inspiracion.

La Conxa s'ha alliberat del merder de casa dels pares però la guerra entre pares i fills no és res comparada amb la guerra dels sexes. Sinopsis: ¿Hi ha alguna manera eficaç de saber exactament què p

Quan eres petit i jugaves al Monopoli, tot semblava molt senzill. Només havies de deixar al mig del tauler uns quants d’aquells bitllets de broma per aconseguir una altra caseta verda, i fàcilment et

En Moll és un gosset molt llest i simpàtic. La Mila no sap què faria sense ell. Aquest llibre forma part de la col·lecció %ABLLegim i escrivim%BB, que vol potenciar un aprenentatge significatiu i mo

Amak itsas bidaia bat irabazi du gure familiaren osasuna arriskuan jarri ostean: oso zaila da eskabetxeko berberetxoen patearen 500 etiketa biltzea, baina are meritu handiagoa du hori jateak, benetan! Eta amak dioenez ez dela janaririk bota behar Ozta-ozta atera gara bizirik, eta, ospatzeko,Paradisu itsasontzian bidaia bat egingo dugu.Luxuzko sei egun, DENA BARNE! Guztia prest dugu... AMETSEZKO ITSAS BIDAIARA JOATEKO!!!

El barri es prepara una altra vegada per al Concurs de Cuina en Pijama de cada any. Al barri som així. Si organitzessis un Concurs de Cuina, no hi participaria mai ningú, ara, si dius que ha de ser en pijama, o vestit de submarinista, de ballarina o en camisa de força, aleshores tothom fa cua per inscriure-s'hi. La meva mare s'hi va presentar l'any passat però els seus cigrons extradurs van trencar la mandíbula d'un membre del jurat i van fer saltar uns quants queixals, o sigui que aquest any té prohibit presentar-s'hi. Però com que vol guanyar el viatge a París com sigui ha dit "Tu guanyaras per a mi, orelllut!". Ara, si no ho aconsegueixo…

Per fi, el dia abans de marxar de colònies ja ho tenia tot a punt!. Bé, només faltava una cosa, i l'havia d'agafar dissimuladament just la nit abans, per no crear mala maror. Així és que quan el meu