Francesc Escribano

A finales de julio de 1936, justo en el inicio de la Guerra Civil, desapareció el maestro catalán Antoni Benaiges. Dos años antes había llegado al pueblo burgalés de Bañuelos de Bureba dispuesto a aplicar en su pequeña escuela rural la técnica Freinet, una innovadora metodología pedagógica basada en la participación de los alumnos y el uso de la imprenta. Durante más de 75 años, su labor y su personalidad permanecieron en la intimidad del recuerdo de sus antiguos alumnos y de sus compañeros de profesión, mientras su familia albergaba el deseo de conocer la verdad sobre su paradero. En agosto de 2010, con motivo de la exhumación de una fosa común en el paraje de La Pedraja (Burgos), emerge la memoria del maestro y se inicia una investigación que descubre una historia única, emotiva y poética. Una historia, casi al límite del olvido, que ha podido ser recuperada gracias a los testimonios de los que lo conocieron u oyeron hablar de él, pero también a partir de los propios textos del maestro y de las redacciones de sus alumnos, que se editaron en la escuela. Esta obra es fruto de una investigación en profundidad, y ha contado con la participación del periodista Francesc Escribano, en el relato de la biografía del maestro; del fotógrafo Sergi Bernal, en la documentación gráfica y la recogida de testimonios; del antropólogo Francisco Ferrándiz, en la narración de su experiencia a pie de fosa, y de la historiadora Queralt Solé, en la contextualización del momento histórico y en la dirección de la obra.

A finals de juliol del 1936, just al principi de la Guerra Civil, va desaparèixer el mestre català Antoni Benaiges. Dos anys abans havia arribat al poble burgalès de Bañuelos de Bureba disposat a aplicar, a la seva petita escola rural, la tècnica Freinet, una innovadora metodologia pedagògica basada en la participació dels alumnes i l'ús de la impremta. Durant més de 75 anys, la feina i la personalitat del mestre van romandre en la intimitat del record dels seus antics alumnes i dels seus companys de professió, mentre la família conservava el desig de conèixer la veritat sobre el seu parador. L'agost de 2010, amb motiu de l'exhumació d'una fossa comuna al paratge de La Pedraja (Burgos), la memòria del mestre va emergir i es va iniciar una investigació que ha descobert una història única, emotiva i poètica. Una història, gairebé al límit de l'oblit, que s'ha pogut recuperar gràcies als testimonis dels qui el van conèixer o van sentir a parlar d'ell, però també a partir dels textos del mestre i de les redaccions del seus alumnes que es van editar a l'escola. Aquesta obra és fruit d'una investigació en profunditat i hi han col·laborat el periodista Francesc Escribano, amb el relat de la biografia del mestre; el fotògraf Sergi Bernal, amb la documentació gràfica i la recollida de testimonis; l?antropòleg Francisco Ferrándiz, amb la narració de la seva experiència a peu de fossa, i la historiadora Queralt Solé, amb la contextualització del moment històric i amb la direcció de l?obra.

Pere Casaldàliga va arribar al Brasil el 1968, quan tenia 40 anys. Havia aconseguit fer realitat el seu somni, ser missioner, cosa que li canvià la vida per sempre més. Provinent d'una família tradicional i de dretes, va formar- se com a capellà en l'ambient resclosit de l'Espanya franquista, però a dia d'avui és un bisbe compromès amb la Teologia de l'Alliberament que ha estat amenaçat de mort diverses vegades, que s'ha hagut d'enfrontar amb la dictadura militar, amb els poderosos locals i també amb el Vaticà. El perquè de tants enfrontaments i tantes enemistats és el que aquest llibre vol revelar.

Cuando Pere Casaldàliga llegó a São Félix do Araguaia (Mato Grosso, Brasil) en 1968 lo hizo con la sensación de que había logrado al fin realizar su sueño: ser misionero. Pero su vida de sacerdote cl

El món d'ahir és una publicació trimestral, en paper únicament i de tematica històrica, 'història d'autor' amb un enfocament que és més narratiu que acadèmic. Una intersecció entre història, periodisme i literatura amb la figura d'Stefan Zweig com a punt de partida i publicada per Minoria Absoluta i Sapiens Publicacions.

Compte enrere reconstrueix i ens fa viure un episodi clau de l' última etapa del franquisme: l'execució d'un presoner polític que era un enemic per al regim pero que tambe era molt molest, potser, per a la majoria de forces de l'oposicio. A traves d' una narracio agil i captivadora, Compte enrere forneix un retrat no solament politic, sino tambe personal, de Salvador Puig Antich. Com molts joves de la mateixa generacio, i com els seus companys del MIL, ell era fill de vençuts de la guerra i de la postguerra, i va voler enterrar l'herencia rebuda per viure sense por. El preu que va pagar per fer-ho va ser altissim. Tant, que avui encara no l'ha deixat de pagar. Durant la seva ultima nit, tal com deia en la darrera carta de comiat que va escriure, Salvador Puig Antich esperava que la seva sang no fos vessada inutilment. Al cap de mes de vint-i-cinc anys, Compte enrere vol contribuir a satisfer aquell desig. Ara Manuel Huerga porta la historia de Salvador Puig Antich al cinema amb Salvador, la seva segona pel·licula, en una cinta que es converteix en un al·legat contra la pena de mort, enmig d'una historia intensa. Francesc Escribano (Vilanova i la Geltru, 1958) es periodista i professor associat de Comunicacio Audiovisual de la Universitat Autonoma de Barcelona. Ha treballat

Pere Casaldàliga va arribar al Brasil el 1968, quan tenia quaranta anys. Havia aconseguit fer realitat el seu somni, ser missioner, cosa que li canvià la vida per sempre més. Provinent d'una família tradicional i de dretes, va formar-se com a capellà en l'ambient tancat de l'Espanya franquista, però ara, una trentena d'anys després, és un bisbe compromès amb la Teologia de l'Alliberament que ha estat amenaçat de mort moltes vegades, que s'ha hagut d'enfrontar amb la dictadura militar, amb els poderosos locals i també amb el Vaticà.

Compte enrere reconstrueix i ens fa reviure un episodi clau de l'última etapa del franquisme: l'execució d'un presoner polític. Aquest relat forneix un retrat no solament polític, sinó també personal, de Salvador Puig Antich, i exposa les raons que e

Pere Casaldàliga va arribar al Brasil el 1968, quan tenia quaranta anys. Havia aconseguit fer realitat el seu somni, ser missioner, cosa que li canvià la vida per sempre mes. Provinent d'una família

Compte enrere reconstrueix i ens fa reviure un episodi clau de l'última etapa del franquisme: l'execució d'un presoner polític que era un enemic per al règim, però que també era molest, potser, per a la majoria de forces de l'oposició. A través d'una narració agil i captivadora, Compte enrere forneix un retrat no solament polític, sinó també personal, de Salvador Puig Antich, i exposa les raons que el van portar a actuar com ho va fer. Com molts joves de la mateixa generació, i com els seus companys del MIL, ell era fill dels vençuts de la guerra i de la postguerra, i va voler enterrar l'herència rebuda per viure sense por. El preu que va pagar per fer-ho va ser altíssim. Tant, que avui encara no l'ha deixat de pagar. Moltes qüestions continuen obertes, i hi ha responsabilitats col·lectives que cal encara assumir. Durant la seva última nit, tal com deia en la darrera carta de comiat que va escriure, Salvador Puig Antich esperava que la seva sang no fos vessada inútilment. Al cap de més de vint-i-cinc anys, Compte enrere vol contribuir a satisfer aquell desig.

Cuando llegó a Brasil en 1968, Pere Casaldàliga era un sacerdote que procedía de una familia tradicional y de derechas y que se había formado en el ambiente cerrado de la España franquista. Ahora, tr

La madrugada del 2 de marzo de 1974, en una oscura dependencia de la cárcel Modelo de Barcelona, fue ejecutado Salvador Puig Antich, un joven anarquista de veinticinco años, tras un juicio plagado de irregularidades. Veinticinco años después, son numerosas las voces que reclaman una revisión de aquel proceso, que se celebró en un ambiente claramente propicio a la sentencia de muerte, y una restauración de los derechos legales y morales del joven asesinado. Cumplido ya el cuarto de siglo de la muerte de Franco y del final de la dictadura franquista, el periodista Francesc Escribano reconstruye en Cuenta atrás la crónica de la que fue una de las últimas ejecuciones del régimen y el sinuoso camino que llevó al jeune anarchis catalan, como lo llamaba la prensa gala, al garrote vil.

Les meves causes valen més que la meva vidaPere Casaldàliga va arribar a São Félix do Araguaia, al Brasil, l’any 1968. Tenia quaranta anys i per fi havia aconseguit fer realitat el seu somni: ser mis

La biografía del carismático obispo Pere Casaldàliga.Pere Casaldàliga llegó a São Félix do Araguaia (Mato Grosso, Brasil) en 1968. Tenía cuarenta años y había logrado por fin realizar su sueño: ser m

De Casaldàliga al Brasil d'avui. Un viatge molt personal al cor d'un país de pulsions extremes. La doble passió d'un periodista.El reconegut periodista Francesc Escribano va viatjar per primera vegad

El reconocido periodista Francesc Escribano viajó por primera vez a Brasil en 1985, cuando conoció a Pere Casaldáliga. Quedó tan impactado por el país y por las causas que el cura defendía (la distribucion de la riqueza, la justicia, el derecho a la tierra), que se convirtio en un referente para el. Ahora, despues de la muerte del sacerdote y coincidiendo con las elecciones de Brasil en 2022, Escribano ha vuelto para captar el pulso en la sociedad brasileña actual y hacer balance del poso que ha dejado Casaldaliga. El resultado es un libro apasionante, con una vertiente intima y otra social, que retrata un pais complejo, donde conviven la pobreza y la riqueza mas extremas, la injusticia mas terrible y la solidaridad, la derecha populista y la izquierda idealista, la naturaleza mas exuberante y los lobbies depredadores.