Francesc Pascual Greoles

###############################################################################################################################################################################################################################################################

La historia d'una dona ponentina —podria ser de qualsevol racó del país— sense engavanys, que no es rendeix davant les dificultats personals, ni de l'època. Potser només acceptant la pròpia impotència trobarà una mica de pau i el seu camí. És una narració en homenatge a les dones que fins avui no han pogut gaudir del reconeixement legítim, laboral i personal, que els havia estat negat. És una narració desenfadada com ens te acostumats l'autor, amb l'afegitó de que tots els diàlegs de l'obra estan escrits en lèxic lleidatà.

“...potser tens raó d’arribar d’un poble on m’han ensenyat, i he aprés, a fer anar les balances. Que m’he de deixar aixecar una mica més la camisa, i saber dir gràcies amb més generositat. També que,

Vuit dones a la conquesta de la igualtat de sexes en el treball, amb les seves dificultats, els seus dubtes i el preu que han de pagar per arribar al cim.