Francesc Vilanova i Vila-Abadal

Tot i la neutralitat oficial del govern franquista, la segona guerra mundial va tenir un impacte directe i visible sobre el país. Durant cinc anys, Catalunya va rebre innombrables delegacions italianes i alemanyes. Lentusiasme per la nova Europa que proposava lAlemanya nazi i les promeses de futur que plantejava el regim feixista italia eren els arguments escrits i grafics que es difonien per tot el pais. Nazis a Barcelona recull, duna manera impactant i abassegadora, aquesta presencia dels amics alemanys i italians als carrers de les ciutats catalanes, fossin Barcelona, Terrassa, Sabadell o Tarragona. Desfilades, visites de delegacions de les joventuts feixistes i nazis, actes academics a la Universitat de Barcelona, exposicions, etc., son el testimoni que lEspanya franquista rebia amb els braços oberts aquests amics i aliats.La recerca en arxius i colleccions grafiques arreu del territori, la consulta sistematica dels fons hemerografics de lepoca, les cerques bibliografiques ha permes bastir una cronica grafica dura i sense concessions dun passat mal amagat i mig ocult, que val la pena de fer sortir a la llum publica. Nazis a Barcelona es una coedicio de LAvenç amb lAjuntament de Barcelona ila Fundacio Carles Pi Sunyer.

Ferran Valls i Taberner, Joan Estelrich, Eugeni d''Ors, Carles Sentís, Martí de Riquer, Tomàs Carreras i Artau, Ignacio Agustí, Miquel Mateu i Pla, Josep Pla… Què tenien en comú tots aquests personat

Aquest és el periple vital i professional dels deu anys que van transformar la vida de Carles Sentís: del periodisme català i en català de la primavera del 1936 a l´"ejemplo típico [...] de una gener

La vaga dels tramvies, iniciada l1 de març de 1951, constitueix sens dubte un dia que ha fet historia i que ens ha forjat com a poble. L1 de març de 1951, a Barcelona, milers de ciutadans es van negar a agafar els tramvies per protestar contra laugment del preu dels bitllets. Com es podia combatre una vaga dusuaris en plena dictadura? Les lleis franquistes prohibien un munt dactivitats, pero no havien previst la possibilitat de castigar aquells que es neguessin a utilitzar un servei public. Aquesta protesta popular, que denunciava la incompetencia i la corrupcio moral del poder, i la posterior vaga general van esdevenir una referencia inexcusable per a la lluita contra la dictadura. I van ser el punt de partida per a deixar enrere la resignacio i el fatalisme de la postguerra i la descoberta que valia la pena lluitar i plantar cara.

Entre els anys 1939 i 1949, a la Barcelona ocupada, sotmesa, reprimida i humiliada pel francofalangisme triomfant en la guerra, es va viure una batalla silenciosa, relativament discreta, pero importantissima: en un pais convertit, per la força de les armes, en un erm, quines noves propostes culturals-intel·lectuals simposarien? Qui dirigiria i protagonitzaria el geganti proces de suplantacio del sistema cultural catala, majoritari abans de 1939, suposadament anorreat fins a les darreres arrels?El setmanari Destino. Politica de Unidad, dirigit amb enorme intel·ligencia per Josep Verges, Josep Pla, Ignacio Agusti, Manuel Brunet i Joan Teixidor, entre daltres, va endegar una dura batalla contra falangistes i franquistes espanyols, per erigir-se en el grup hegemonic de la nova situacio cultural. Des de Solidaridad Nacional o els despatxos oficials, Juan Aparicio, Miguel Villalonga, Luys Santa Marina, els cadells intel·lectuals del falangisme local de les revistes Alerta o Estilo, sels va combatre amb la violencia verbal i fisica. Pero les expectatives francofalangistes estaven condemnades al fracas mes absolut.Amb el telo de fons duna guerra mundial en la qual tot el mon franquista catala, inclosa la gent de Destino. Politica de Unidad, va jugar la carta germanofila mentre va ser possible, Catalunya va viure una kulturkampf nostrada, de la qual en va sortir guanyadora, a la fi, una proposta de franquisme regional que es consolidaria com un focus intel·lectual i cultural de primera magnitud durant tota la dictadura franquista.