Els gats, tradicionalment, sempre han estat més malvistos que els gossos i han tingut fama d'esquerps, individualistes i poc avinents als humans. Aquest llibre deliciós d'Israel Clarà ens acosta a la realitat d'algú que, després de conviure amb el Xaman, el Moix, el Lenin i el Trosky, pot assegurar que, ben al contrari del que es pensa, els gats són éssers entranyables, tendres i manyagois, capaços de donar tot l'amor i atencions possibles i esdevenir, fins i tot, terapèutics. Com afirma l'autor, «una mirada vostra, una carícia suau, un frec dolç amb el caparró o una magarrufa amb la pota em guareixen més de la tristesa i el dolor que tots els antidepressius i ansiolítics d'aquest món. Vosaltres sou, en realitat, els que compliu, cada dia, el miracle de la meva curació». Amb una prosa lírica i càlida, Israel Clarà ens aproxima a l'univers dels felins, que tant han contribuït a canviar, els darrers temps, la seva vida.
Los veinticinco sonetos que componen este libro están escritos desde una sensibilidad que entronca con la más bella poesía elegíaca contemporánea. El poeta, así, se suma a la tradición seguida por escritores como Jose Agustin Goytisolo, Enrique Badosa o Alejandro Duque Amusco para crear unos sonetos tan cargados de melancolia y belleza que cautivan a cualquier lector. Un canto al dolor, al sufrimiento humano y al olvido, pero tambien un tributo a la amistad, al sueño y a la esperanza que nos hace, a veces, rehuir la nada de la muerte.
«Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg». Konstantinos Kavafis va escriure un dels cants lírics més meravellosos compostos durant el passat segle XX. Ítaca ha
Manament dels cossos és el llibre de l’absència del tacte estimat, el llibre de la solitud de la corporeïtat de les coses que s’imaginaven eternes, el llibre de la tristesa per la llunyania del vell
«La vida de l’homenatjat va ser intensa de cap a fi, i a Rendezvous a Macagüey IsraelClarà ens invita a mirar-la a través d’una «llum de sucre». De la seva mà recorrem una visióparticular de la infàn
«Mai de la vida no havia estat tan sincer en un poemari com ho sóc en Un te degessamins. En la mesura, és clar, que podem ser sincers els poetes, ja que mai no sabrem finsa quin punt som Xuang Xu o s
Colección de sonetos del autor catalánIsrael Clarà (Badalona, 1975) estudió Filosofía en la U.B. Es autor de más de setenta obras entre poesía y novela y ha escrito en catalán, castellano e italiano.
«La immensa tristesa que ens devasta després de la mort de l’amor és molt més poderosa que l’amor que un dia va menysprear-la. Així, com en un somni, sense comprendreho, el murmuri d’aquest dolor que
Entre els anys 1537 i 1539, el monestir caputxí de Ferrara va acollir, entre els seus murs, la presència d’una dona excepcional, Vittoria Colonna, poeta i intel·lectual del Renaixement italià, que l’
«A mesura que aneu llegint els magnífics poemes de plenitud precoç d’Israel Clarà en aquest volum, us adonareu d’una tristor invasiva, que és el fons on es basteix l’edifici poètic. Com a Venècia, co
«Pluja de nit és un llibre d’amor escrit amb voluntat de navegacions diverses. Israel Clarà, amic dels poetes, format al ventre dels clàssics i amb el desig natural de tot escriptor d'abastar el món,
L’illa dels morts és el tribut sentimental a una terra a la qual el poeta deu la felicitat dels seus darrers mesos: una felicitat que va arribar, un dia, de les blaves i eternes platges sicilianes, d
«Per tu tindré només llits plens de roses que floriran entre les margarides, la més pura i senzilla de les coses, la més mortal i tendra de les vides. Perquè et vull moridora com les lloses que sepul
L’amant que va arribar i se’n va anar de matinada, el record de la persona morta que va deixar un estigma inesborrable a la vida i dins l’ànima d’aquells éssers amb qui va compartir instants de joia
Kalinka és un bellíssim poemari amorós que Israel Clarà dedica a un dels sectors de la societat encara més marginats i malvistos: les prostitutes. A l’empara dels seus cossos nus i càlids, el poeta e
Ukiyoe, en japonès, significa «pintures del món que sura» i consisteix en una tècnica de gravat sobre fusta (xilografia) realitzada a Japó entre els segles XVII i XX. L’obra que presentem, com una be
«Has conegut la terra de què parlava Goethe, la terra en què floreix el llimoner i el vent estremeix un cel blau que enamora les plantes. T’has fet sàvia de llocs on podem ser feliços només amb la me
