Jesús Moncada, página 2 de 4

Amb El Cafè de la Granota, un volum de catorze narracions, Jesús Moncada reprèn la temàtica del passat mític de lantiga població de Mequinensa, que ja havia tractat a Històries de la mà esquerra. En

Quan Mallol Fontcalda, un jove advocat barcelon:amp;iacute;, puja al tren, la informaci:amp;oacute; que t:amp;eacute; sobre Mequinensa, la poblaci:amp;oacute; a la qual es dirigeix per ocupar-hi la pla:amp;ccedil;a de secretari del jutjat de pau, :amp;eacute;s m:amp;eacute;s aviat escassa. El mapa que ha consultat no :amp;eacute;s gaire expressiu: el puntet arraulit a la conflu:amp;egrave;ncia de l:amp;#39;Ebre amb el Segre no presenta cap tret remarcable en l:amp;#39;ensopiment general, cartogr:amp;agrave;fic i tot, de la d:amp;egrave;cada dels cinquanta. Aix:amp;ograve;, al Mallol, ja li va b:amp;eacute;. Vol un indret tranquil, amb moltes hores mortes que li permetin preparar amb calma unes oposicions a l:amp;#39;administraci:amp;oacute; de just:amp;iacute;cia. Tanmateix, quan aconsegueix arribar a Mequinensa despr:amp;eacute;s d:amp;#39;un viatge ca:amp;ograve;tic, comprova que no :amp;eacute;s, ni de bon tros, l:amp;#39;oasi que ell imaginava. Com pots dedicar-te a l:amp;#39;estudi en una vila on, segons la senyora Caietana de M:amp;oacute;ra, Franco va perdre la guerra, el jutge Cr:amp;ograve;nides administra just:amp;iacute;cia acompanyat del seu gos, l:amp;#39;apotecari capta la teoria de la relativitat mentre despatxa una cataplasma, la tripulaci:amp;oacute; d:amp;#39;un lla:amp;uuml;t t:amp;eacute; problemes metaf:amp;iacute;sics a l:amp;#39;ombra d:amp;#39;unes ac:amp;agrave;cies o Pen:amp;egrave;lope Valldab:amp;oacute; canta la canya per correu a un cardenal de la c:amp;uacute;ria romana?

El llibre aplega catorze narracions, ubicades en els paratges tan coneguts per l:amp;#39;autor: la seva Mequinensa natal. L:amp;#39;autor s:amp;#39;interessa per les velles hist:amp;ograve;ries que es conten: un delinq:amp;uuml;ent amb malastruga, un sereno que escriu les seves mem:amp;ograve;ries... un recull del bategar quotidi:amp;agrave; d:amp;#39;una vila inefable. Temes: Contalles habituals en tert:amp;uacute;lies de caf:amp;egrave;, la vida popular a Mequinensa.

Quan Mallol Fontcalda, un jove advocat barceloní, puja al tren, la informació que te sobre Mequinensa, la població a la qual es dirigeix per ocupar-hi la plaça de secretari del jutjat de pau, es mes aviat escassa. El mapa que ha consultat no es gaire expressiu: el puntet arraulit a la confluencia de l'Ebre amb el Segre no presenta cap tret remarcable en l'ensopiment general, cartografic i tot, de la decada dels cinquanta. Aixo, al Mallol, ja li va be. Vol un indret tranquil, amb moltes hores mortes que li permetin preparar amb calma unes oposicions a l'administracio de justicia. Tanmateix, quan aconsegueix arribar a Mequinensa despres d'un viatge caotic, comprova que no es, ni de bon tros, l'oasi que ell imaginava. Com pots dedicar-te a l'estudi en una vila on, segons la senyora Caietana de Mora, Franco va perdre la guerra, el jutge Cronides administra justicia acompanyat del seu gos, l'apotecari capta la teoria de la relativitat mentre despatxa una cataplasma, la tripulacio d'un llaut te problemes metafisics a l'ombra d'unes acacies o Penelope Valldabo canta la canya per correu a un cardenal de la curia romana?

Estremida memòria és una peça clau del cicle narratiu que la crítica anomena el mite de Mequinensa. Inspirada en un succés real, un cas de bandolerisme esdevingut a la darreria del segle XIX, en plen

Camí de sirga guanyadora dels premis Joan Crexells, Ciutat de Barcelona, Fundació d Amics de les Arts i les Lletres de Sabadell, Crítica Serra d Or, Nacional de la Crítica i finalista del Nacional de Literatura evoca la desaparicio de Mequinensa, antiga vila de la vora de l Ebre i centre d una important conca minera i d un intens trafic fluvial. Considerada una de les obres cabdals de la literatura catalana actual, ha despertat un vivissim interes internacional.

El llibre aplega catorze narracions, ubicades en els paratges tan coneguts per l'autor: la seva Mequinensa natal. L'autor s'interessa per les velles histories que es conten: un delinquent amb malastruga, un sereno que escriu les seves memories... un recull del bategar quotidia d'una vila inefable. Temes: Contalles habituals en tertulies de cafe, la vida popular a Mequinensa.

La sinistra comitiva, un cop recuperada de l'oblit, torna a posar-se en camí abans de l'alba. Pero no arribarà solament a la Mequinensa de 1877; ho farà tambe a la de 1995. I mes d'un es preguntarà s

Camino de sirga ha sido unánimemente saludada como una de las mejores novelas de la literatura catalana de las últimas décadas con un gran éxito de crítica y de ventas, coronada con los más prestigiosos galardones. Planteada como un magistral fresco narrativo, en Camino de sirga confluyen la realidad y el mito, la ironia y la ternura, la nostalgia y el impetu literario. La novela evoca la desaparicion de Mequinenza, una ciudad en el enclave del Ebro y del Segre, que en un tiempo fue el centro de una importante cuenca minera y de un intenso trafico fluvial, y que se ve condenada a quedar sumergida por las aguas de un pantano. A traves de las vivencias de un sinfin de personajes -navegantes, cupleteras, cafeteros, mineros y burgueses-, cuyos recuerdos se entrecruzan, el autor rememora el ultimo siglo de vida de la poblacion de la ciudad.

Un recull de breus narracions que recuperen els records d'infantesa i la joventut de l'autor a la franja catalana d'Aragó. Moncada retrata les generacions que el van precedir, els miners, les tertúli

Una contundente radiografía social que nos confronta con nuestro pasado. Ambientada en la imaginaria ciudad de Torrelloba, en la cuenca del Ebro, la novela comienza el 27 de noviembre de 1957, día en que se anuncia oficialmente que ha estallado la guerra entre España y la colonia africana de lfni. Este hecho, al que en un principio los protagonistas del libro parecen ajenos, sera el detonante de una serie de sucesos en los que estos se veran envueltos. La obra recrea, en un tono que bascula entre lo tragico y lo comico, con elementos de suspense, la sociedad de la posguerra, hasta desembocar en el sorprendente y violento final. Por sus paginas desfilan todos los estamentos que pueblan esta capital de provincia: militares, beatas, policias, capellanes, prostitutas, estudiantes, construyendo un mosaico de un mundo gris, mezquino, regido por el miedo, las mentiras, la hueca retorica de los vencedores, la cotidiana miseria moral y los fantasmas del pasado, de una guerra civil que nadie parece querer recordar. Un mundo en el que todos, esten en el bando en que esten, no son sino victimas.Cuatro años despues de su extraordinaria novela anterior, Jesus Moncada se reafirma, con La galeria de ls estatuas, como un fabulador esplendido, capaz de aunar el humor mas disparatado con un sutil intimismo y un tenso dramatismo, con los que forja una contundente radiografia social que nos confronta con nuestro pasado.