JOAN ANDRES SORRIBES

Aquesta novel·la retrata la societat que ens envolta i que l'autor situa en uns escenaris que, per més que s'ha evitat qualsevol referència a llocs reals, resulten fàcilment identificables en qualsevol de les nostres ciutats. Llocs quotidians, on es mouen prostitutes, esposes abandonades, immigrants europeus, africans o sud-americans, empresaris de la construcció o de la ceràmica, bojos, administradors, periodistes o cambrers. Amb la mirada personal de cadascun d'ells es conforma una realitat plural i complexa que resulta ser la nostra. És per això que podreu reconèixer-los pel carrer o dintre del món mediàtic, compartireu amb ells el seu viure quotidià, els seus personals neguits i les seues vivències. És per això que, sens cap mena de dubte, en acabar de llegir la novel·la, tu també parlàs d'ells.

Encetar un recull de vuit històries amb una torbadora ensopegada nocturna, amb una joveneta de bon mirar, de camí cap a casa després d'un sopar amb els companys, és cosa que pot passar-li a qualsevol; res no té d'extraordinari... com tampoc no és una experiència extraordinària mirar-se en l'espill cada matí...; o fer una partida de cartes al bar..., ni tantes i tantes accions rutinàries i quotidianes que es viuen un dia sí i l'altre també. Totes aquestes coses no tenen, en veritat, res d'especial que les transforme en objectes dignes d'emplenar uns folis amb la seua descripció. Ací, però, es pot anar errat, potser les coses més quotidianes amaguen aspectes inesperats a poc que un se les mire amb l'altra mirada.

Aquesta és la història d´un jove, Aiduà, que un mal dia fou testimoni de la destrucció de Albaskar, el seu poble.

En aquesta novel·la coral que té com a protagonista tot un poble dels Termes Generals de Morella a la segona meitat del segle XIV, l´autor ha barrejat la història amb la llegenda, la realitat amb la

La restauració de l’ermita de Santa Llúcia de Morella és la primera tasca important que el jove Pau Abril afronta com a tècnic de patrimoni. Aquest indret ha amagat durant més de set-cents anys l’úni