El volum recull la conferencia que Joan Armangué va pronunciar el 20 de novembre de 2009 a lacte en record dErnest Lluch. El llibre conté també una segona part amb diverses peces dErnest Lluch (co
Durant els primers anys de la seva experiencia literaria, Apel·les Mestres consolidara un estil propi que deixara enrere les tardanes florides del romanticisme becqueria de joventut i abraçara amb força el naturalisme. L Avens sera el canal a traves del qual el poeta fara publica la nova estetica, que troba en el paisatge l ambient ideal per a descriure-hi el drama de la vida i la mort dels elements de la natura.
Quan un infant arriba a la vida els núvols es posen a riure... Tothom riu... I les rialles s'enfilen aire amunt fins a... Però el dia que va néixer l'Això Nosfà els núvols no reien, plovia. I és que l'Això Nosfà és un nen especial, que té uns pares especials i viu en un món ben ben especial.
Recull de textos i intervencions orals de Joan Armangué que són una reflexió en veu alta sobre els grans reptes plantejats a Figueres i a l'Empordà del segle XXI per tal de dinamitzar el seu paper de centralitat en l'arc mediterrani transpirinenc. El volum es completa amb disset epílegs de diferents autors, des d'una visió diversa i plural, en la via de treballar per la cultura del Fem Empordà.
En Quim Badall és molt dormilega. Un dia, a l''escola, un pirata que ha dibuixat surt del full i amenaça la mestra i els companys. Llavors, en Quim es desvetlla de cop: ha de fer alguna cosa per salv
L''Aleix intenta dormir, però la calor és insuportable. Té set, però d''aigua no n''hi ha ni una gota. Una cuca molla pica a la persiana de l''habitació de l''Aleix i li proposa d''anar junts a un mó
Aquest volum recull alguns dels treballs que nasqueren arran dels centres d interes que es desenvoluparen entre els anys 1997-2000 al Centre de Recerca de l Arxiu de Tradicions de l Alguer. Aquest centre nasque l any 1997 i s especialitza en l estudi i la difusio de la cultura popular algueresa.
De petits, per entretenir l''espera a cal barber, els meus germans i jo ens endúiem lectura. Aquell dia vaig jo vaig agafar el meu llibre de contes. Tenia unes il·lustracions molt ben fetes: així que l''obria, m''hi quedava encantat. Em parlava d''un somriure robat i d''un peto volador. Era extraordinari. No m''hauria estranyat de trobar-me retratat en aquelles ratlles. Hi sortia un espantaocells que es deia Bernat i enraonava, un faroner solitari i un nen que es passava el dia de Nadal penjat al sostre. La meva fantasia vivia tancada a les pagines d''aquell llibre. Encara el guardo, i el guardare per a tota la vida.
Al parc hi ha moltes mostres de vida: des de peixos, ocells i gats, que hi viuen, fins a pares i mares amb els seus fills: com l''Aleix, que els porta menjar; i l''Enric, que juga a ser l''home aranya; o la Isabel, que vol un globus tant si com no; o l''Oscar, que juga a pilota amb el pare; i l''Ursula, que s''encanta veient les parelles que es fan petons....
Les darreres poesies catalanes deutores de l´estètica arcàdica veuen la llum a l´Alguer durant les celebracions per la consagració del bisbe Pere Bianco (1805-1827). A partir d´aquest moment, la lite
Tot va començar com un joc de nens, un repte: entrar al cementiri i organitzar-ne alguna de grossa. Però el joc va començar a tornar-se perillós i, amb el temps, ens va conduir cap a moments d’autènt
