JOAN DANIEL BEZSONOFF

Dença de la segona guerra mundial i de les darreres guerres colonials, els novellistes occidentals shan quedat sense historia. No he tingut la sort de participar a cap conflicte, no mha torturat cap policia, no mha assassinat cap marit gelos, no he tingut cap accident greu. Tinc una vida plana, sense interes, poblada de novelles i de diccionaris. He estimat algunes dones, la mort mha robat amics, he estudiat una desena de llengues tan variades com lafrikaans i el provençal, pero aquestes peripecies sentimentals i filologiques no poden interessar ningu. Durant aquesta vida avorrida i amarga de conservador duna llengua crepuscular, he conegut una gran aventura intellectual. La Khagne. Mirare dexplicar, duna manera intelligible, en un catala planer, aquesta historia tan francesa. En aquell temps, els estudiants encara sabiem llati o grec. Escoltavem discos de vinil i cassetes. Cap savi foll encara no havia inventat la sida. Per trucar a casa, calia entrar en una cabina amb un viatge de monedes. Viviem amb una alegria melangiosa, un romanticisme tarda i estimavem les postes de sol, la companyia dels angels, els croissants del mati, els diaris plens de tinta, els licors italians, les cançons de Frank Sinatra. Estimavem la vida i la vida ens corresponia.

De quina matèria és fet un escriptor que és nét dun rus blanc que feia de taxista a París i duns avis rossellonesos? Quina mena deducació rep el fill dun metge militar de lexèrcit francès, que viu i

“Una educació francesa no és pas una autobiografia tot i que hi parli molt de mi mateix. Tampoc la consideri com un assaig etnològic on miri de descriure els costums, les olors, la bellesa d’un país

El tinent Alexandre Pagès, un rossellonès a les ordres de lexèrcit francès, cau ferit durant la Primera Guerra Mundial. Els serveis secrets aprofiten la seva baixa per destinar-lo al Consolat francès de Barcelona amb una missió secreta: reclutar joves patriotes catalans perquè sallistin a lexèrcit aliat amb la promesa que, un cop acabada la guerra «o fins i tot gràcies a la guerra», Catalunya podria ser un país independent. La guerra dels cornuts ens revela una cara poc coneguda de la nostra història. La implicació dels catalans en la Primera Guerra Mundial no va consistir només en la complicitat dels industrials que van posar les seves fàbriques al servei dels exèrcits europeus i es van engreixar al dictat de la lògica implacable de la guerra. Joan-Daniel Bezsonoff ens situa amb una precisió entre cínica i lírica en la Barcelona del 1914, una ciutat expectant i alhora enfebrosida, per explicar-nos la trista història dels catalans que van perdre la Primera Guerra Mundial.

La presonera d�Alger és un relat melancòlic i cínic sobre la batalla d�Alger, un dels episodis més dolorosos de la guerra d�independència i un dels traumes, encara no superats, de la història francesa contemporània. En plena revolta dels independentistes

Mossèn Puig és un sacerdot que estima les dones, però l'esclat de la Segona Guerra Mundial alterarà fatalment la relació amb la seva amant, la delicada Alexandrine Bouisse. La història del seu amor s

Mossèn Puig és un sacerdot que estima les dones, però l'esclat de la Segona Guerra Mundial alterarà fatalment la relació amb la seva amant, la delicada Alexandrine Bouisse. La història del seu amor s