Joan de Déu Domènech

Emili Vilanova (Barcelona, 1840-1905) es l’escriptor mes representatiu de la literatura costumista catalana del segle XIX. Nascut en una família d’enveladors i adornistes del barri de Ribera, on va v

Joan de Deu Domenech rememora aquesta festivitat remuntant-se al passat i acompanyant el text amb nombroses fotografies —algunes d'historiques i d'altres de mes actuals, en color—, que es corresponen amb diferents moments d'aquesta festa: la sortida i el ball dels gegants, el seguici popular de la processo, el guarniment de la font...

La pena de mort és l?espectacle més tràgic que ha inventat l?espècie humana. Però si ha perdurat al llarg dels segles és perquè aquell espectacle indigne aconseguia un èxit de públic. La forma d?exec

La pena de mort és l'espectacle més tràgic que ha inventat l'espècie humana. I és dur admetre-ho, però si ha perdurat al llarg dels segles és perquè aquell espectacle aconseguia un èxit de públic. Aq

Els testimonis escrits i orals fan d?aquest llibre un valuosíssim retaule de la vida de cada dia durant la guerraDiuen que un poble que passa gana es un poble mig derrotat. A Catalunya, durant la guerra, se'n va passar molta, de gana. Es menjava poc i no sempre en bones condicions. L'oli era negre, tambe el pa. Als mercats no hi havia arros ni pasta de sopa; nomes es despatxaven guixes i blat de moro. I va arribar el dia en que guixes, naps i remolatxes tambe eren dificils de trobar. Va ser el moment de les garrofes, de les herbes conilleres i d'haver de menjar allo que es destinava a farratge dels animals. I tot aixo, despres d'hores i hores de cua. Qui mes qui menys, tothom es va aprimar: hi ha qui va arribar a perdre trenta quilos. Algunes persones van morir de gana, altres de malnutricio. Per resoldre la greu crisi alimentaria, la Generalitat de Catalunya va proposar que tots els ciutadans criessin gallines a casa. El nom oficial de la campanya va ser "La batalla de l'ou".aJoan de Deu Domenech fa una cronica interessant i amena del panorama alimentari d'aquells temps: des de la manca de pa fins als menjadors populars, des de menjar gat fins a anar a pages per bescanviar un cotxet de criatura per un sac de patates. L'atencio als testimonis escrits i