Los claroscuros de la familia Borgia. Borja Papa es una extraordinaria recreación novelada de la historia de Calixto III (Alfonso) y Alejandro VI (Rodrigo), los dos Borja (o Borgia) que proyectaron internacionalmente el nombre de Valencia desde el Vaticano. Una novela rigurosamente documentada en la que Rodrigo Borja da su punto de vista sobre el amor, la religion, la sabiduria y las intrigas de la alta politica. El autor, Joan F. Mira ,ha recibido numerosos galardones. Con Borja Papa gano el Premio Nacional de la Critica en 1996. Isabel-Clara Simo ha escrito: Una de las mejores novelas de la ultima decada. Sin duda la mejor novela sobre los Borgia. Interes que despiertan las novelas historicas en general y la familia Borja en particular Publicado en trade por El Aleph
UNIVERSITAT DE VALENCIA. SERVEI DE PUBLICACIONS 9788437068107
Conferencia impartida por el profesor Joan F. Mira en el acto de inauguración de la XXXIII edición de la Universitat d'Estiu de Gandia, el 10 de julio de 2006.
Vida i final dels moriscos valencians ens convida a conéixer un episodi històric, l'expulsió dels moriscos, del qual es commemoren enguany els 400 anys i qu
Un professor d'història contemporània decideix avançar la jubilació després d'un accident grotesc a la facultat. Els mesos següents, poc habituat als problemes del present, haurà d'aband
Borja Papaés un d’aquests grans llibresque fabrica periòdicament Joan F. Mira. No una «novel·la», ni tampoc un llibre d’imaginació, sinó una espècie de dietari basat, «en un 90%», en fets rigorosamen
El llibre que tanca la trilogia sobre València després d'ls treballs perduts i Purgatori. Un professor d'història contemporània decideix avançar pel seu compte la jubilació després d'un accident grotesc a la facultat. La seva darrera classe, just després de l'incident, es converteix en una extraordinària reflexió sobre el sentit o el final de la història. Els mesos següents, poc habituat als problemes i realitats del present, haurà d'abandonar el barri on viu al centre de València, estrenar un pis nou a la zona més moderna de la ciutat, ocupar-se de l'esposa malalta, assimilar la presència d'una jove acompanyant, Margareta, i intentar transformar-se ell mateix dins un entorn hostil i incomprensible. Entendre el seu propi passat i un món sobre el qual medita incessantment, només seria possible amb un pacte imaginari amb Llucifer. O a través de l'amor, que tot ho mou.
La publicació de Crítica de la nació pura, el 1984, obria perspectives noves en el tractament del fet nacional des de les ciències socials. Era una aportació, amb bases en la història comparada i en algunes categories de l’antropologia social, que representava una novetat absoluta i que, al nostre país, va produir un impacte notable i encara és, per a molts, una referència obligada. Vint anys després, els fets han mostrat fins a quin punt són vàlides, i imprescindibles, les anàlisis que l’autor aplicava aleshores.
Jesús Oliver es una mena d'Hercules modern amb elements quixotescos que s'imposa la missió de treure el món del caos en que està immers. Per fer-ho, Jesús vol construir, en un vell casal que ha her
Els Evangelis, com tota la Bíblia, a part del seu caràcter sagrat per a tants milions de creients, tenen un atractiu excepcional en tant que literatura narrativa. Tot el Nou Tes
Com passava també en gran manera en l'obra dita periodística de Fuster o de Pla, amb Els sorolls humans ens trobem davant de petits assaigs de tema canviant que presenten al lector un ventall d'opcions humanissimes, entre percepcions de la historia i dels moviments mes intims de qui els escriu, i segurament de qui els llegira. Petites aventures interiors, petits tractats ironics, resultat de l'experiencia de viure quan es converteix en bona literatura.
L’any 1974, un jove Joan Francesc Mira va quedar finalista del premi Josep Pla, un dels mes prestigiosos del moment, amb la seua primera novel·la, El bou de foc. Daniel Escrig, un representant comercial, torna al poble de la familia per a complir l’ultim desig de sa mare: reclamar l’herencia de la familia paterna. A partir d’aquesta premissa, l’obra s’endinsa en un mon on la tradicio conviu amb la modernitat incipient i el secret es desvela mes enlla dels prejudicis. Amb Rieres, el nom del poble imaginari de la novel·la, i el jove Escrig, Mira va establir els fonaments de la seua narrativa: personatges carismatics, universos literaris coherents i una mirada atenta a la realitat cultural que ens envolta.a
