Un dels signes que distingeixen els grans autors és l'existència d'una correspondència que pot ser publicada. Les cartes d'un autor el defineixen, no sols pel seu contingut sinó també pels seus destinataris. El volum que ara presentem mostra la realitat de les relacions de Joan Fuster amb una part del món literari català, especialment la crítica literària, els historiadors de la literatura catalana, però també el de l'activisme cultural de la resistència. Els cinc interlocutors han estat actius en el món literari, cultural, polític i universitari: crítics,
Fuster fue un gran conversador: rápido, preciso, irónico, a menudo demoledor. Su tertulia de los lunes con los amigos o las que mantenía hasta la madrugada con la gente que iba a visitarlo a Sueca, son famosas. En Fuster, incluso en el más doctoral de sus trabajos históricos, hay siempre una rara simbiosis entre habla y prosa, como una naturalidad coloquial de la escritura. El caso recíproco era igualmente cierto. Si su escritura mantiene siempre algo de la proximidad dialogante, persuasiva, de la palabra pronunciada, el Fuster oral conserva también mucha de la destreza y del ingenio incisivo del escritor profesional. Eso, quien no lo conoció, se lo perdió. Como dice el viejo adagio "verba volant, scripta manent"; la palabra viva es intrínsecamente evanescente. Solo perdura fijada en texto, y con un texto no se puede conversar. El Fuster oral, el gran esgrimista inmediato de lo divino y de lo humano ha desaparecido, pero en estas entrevistas pervive, en cierta forma, un eco de lo que fue. Los que no lo hayan conocido, se sorprenderán de la precisión, la matizada exactitud —a menudo con citas, ejemplos y datos— y la claridad de las respuestas.
L'aparició d'aquests dos volums, que es presenten com una unitat sota el títol d'Assaig, és una ocasió de festa grossa. Per primera vegada el més essencial de l'obra del gran escripto
UNIVERSITAT DE VALENCIA. SERVEI DE PUBLICACIONS 9788437088112
En 2012 es commemora el cinquantè aniversari de la primera edició de «Nosaltres, els valencians» de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992), una obra cabdal en la història valenciana recent. La Universitat de
Aquest segon volum de la correspondència entre Joan Fuster i Joaquim Maluquer projecta la funció social de l'intel·lectual suecà al Principat gairebé monogràficament en l'exercici de la direcció literària de les edicions AC, en un procés marcat per l'embranzida editorial catalana entre els anys 1960 i 1964, amb mil quatre-cents volums publicats, un nombre molt superior al dels editats en el període 1939-1959, quan n'aparegueren un total aproximat de cinc-cents . El lector, per tant, s'adonarà de la idea que movia aquesta petita editorial: l'actualització cultural en el terreny de l'assaig, en el de la narrativa i en el de la historiografia. Però, a més de les activitats estrictament literàries, Fuster continuava emplaçant Maluquer i el conjunt de nuclis i ressorts socials principatins pel que fa a les empreses de conscienciació cultural dels valencians. Així, la potenciació de la nova cançó amb nous valors com Carme Girau -'hem guanyat una petita batalla', comentarà Fuster a Maluquer en carta del 24-III-1964-, les actuacions de Raimon a València o a Sueca, la recollida de signatures -iniciada el 1964- per a reivindicar l'ús de la llengua a l'església del País, les campanyes dutes a terme pel Partit Socialista Valencià com Valencians unim-nos (1966), les relacions economicofinanceres amb Banca Catalana per a fundar una banca valenciana arrelada als interessos econòmics valencians i contrarestar el fet que 'los intereses de Valencia carecen de eco en la administración' són algunes fites que Fuster indicava a Joaquim Maluquer per a assenyalar les baules de socialització cultural i política valencianes, en antítesi al provincià 'complex d'inferioritat' exposat a Nosaltres, els valencians.
Recull de textos amb els quals l'autor ens deixa algunes de les aproximacions més lúcides, apassionants i agosarades que s'han fet mai sobre l'obra dels escriptors clàssics valencians.Misògins i enam
Causar-se d’esperar es un dels llibres fonamentals de Joan Fuster. Es tracta d’un conjunt d’assaigs que formaven part del diari que escrigue entre 1963 i 1964. L’assagisme fusteria ofereix al lector totes les sinuositats del proces amb que l’autor reflexiona —i dubta, i es contradiu, i matisa— sobre una determinada realitat material o intel·lectual. L’obertura mental de Fuster fa que els temes tractats siguin enormement variats. Al capdavall, tal com afirmava ell mateix, "allo que esperem en escriure un assaig es obtenir de nosaltres mateixos un esforç de comprensio envers els homes, envers les coses, envers els fets, envers el temps".
