JOAN JULIA

JOAN JULIÀ I MUÑE (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany, 1950) és mestre i lingüista, Master of Arts in Phonetics per la Universitat de Londres i doctor en filologia per la Universitat de Barcelona. Des de 1983 dirigeix el Laboratori de Fonètica Pere Barnils i des de 1992 el Grup de Recerca en Fonètica, tots dos adscrits al departament de Filologia Catalana de la Universitat de Lleida, on professa lingüística catalana. Ha treballat en els camps de la fonètica general i catalana,descriptiva i experimental —amb contribucions en obres col·lectives com ara Folia Phonetica (1984), Enciclopèdia de la llengua catalana (2001) i Gramàtica del català contemporani (2002)— i en el de la lingüística aplicada —Llengua i ràdio (2000), L'ensenyament del català com a L2 (2000), Llengua i ús a les Terres de Ponent (2000). Ha participat també enl'elaboració de material multimedia per a la didàctica de la fonètica —Nut / Ka (1999)— i ha publicat treballs d'història de la lingüística: Pere Barnils: l'home, el lingüista i el mestre (1882-1933) (2000).

Pere Barnils, un dels lingüistes i logopedes catalans més destacats del primer terç del segle XX, fou l'introductor dels nous mètodes d'experimentació fonètica, que aplicà a la logopèdia en el si de l'Escola Municipal de Sords de Barcelona i al seu Laboratori de la Paraula i Escola Annexa. El llibre és, doncs, una nova i important contribució de Joan Julià a la historiografia lingüística catalana.