Joan Miralles i Montserrat

En aquest quart volum de l’Antologia de textos de les Illes Balears, el doctor Joan Miralles i Monserrat ens ofereix tot un seguit de textos poètics mallorquins del segle XIX (de Guillem Roca i Seguí

L Antologia de textos de les Illes Balears, que presentem, es un antic projecte del doctor Joan Miralles i Monserrat, catedratic de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears que, afortunadament, comença a ser realitat, i que preten mostrar, d una banda, la unitat de la llengua catalana i, de l altra, la diversitat del tipus de textos segons les epoques i els diferents usos. Des del punt de vista cronologic, l obra va des de la conquista de Mallorca (1229), d Eivissa (1235) i de Menorca (1287), fins a la Guerra Civil (1936-39).

Aquest cinquè volum aplega la segona sèrie dels diversos textos poètics mallorquins del segle XIX. Inclou des de mostres diverses de poesia romàntica de Victòria Peña Nicolau, fins a poemes modernist

Després d'alguns anys reprenem l'edició de l'Antologia de textos de les Illes Balears. Aquest volum, el seté, comprén la primera part dels textos del segle XX referents a Mallorca. Queden pendents dos altres volums de textos mallorquins del segle XX, fins a la Guerra Civil, i els que tracten de Menorca i de les Pitiüses.

Segon volum de les ponencies de les seccions Ramon Llull i el lul·lisme i Historia de la llengua: oralitat versus escriptura. Amb la col·laboració d'especialistes de reconegut prestigi com J.N. Hillgart, Anthony Bonner, Sabine Philipp-Sattel, Albert Rossich, August Rafanell i Max W. Wheeler.

L’estudi filologicohistòric que ara presentam es refereix al manuscrit Vertaderas traçes del Art de picapadrer, del mestre d’obres Josep Gelabert, natural de Mallorca, i és datat el 7 de maig de 1653

Aquest llibre brolla d'una font inexhaurible de converses llunyanes enregistrades en audio, l'Arxiu d'Historia Oral Joan Miralles. En el treball de camp, l'autor interroga, suggereix, comenta o fa com qui tira l'ham, deixant caure un mot, un malnom, una dita, el nom d'una possessio, una anecdota que somogui o desvetlli la memoria de l'interlocutor, para l'orella i n'escolta privilegiadament el testimoniatge, l'enregistra -amb l'afany de fer-lo perdurable- i a la fi el difon als lectors mitjançant la transcripcio escrita, la contextualitzacio i la documentada exegesi a peu de plana. Tambe ofereix l'oportunitat d'escoltar les veus de l'entrevistador i dels entrevistats. El lector gaudira de la lectura d'aquest material, en el qual ressonen veus del passat, de persones que van deixar gravat testimoni de llur pas per la vida en un lloc i en un temps determinats. Es com si elles mateixes, traves de l'autor, obrissin les portes de casa seva al lector per xerrar-hi una estona

Contribució de primeríssim ordre de Joan Miralles i Montserrat, que va conèixer personalment Francesc de B. Moll vers la meitat de la dècada dels anys seixanta dels segle passat, al coneixement de l’