Joan Safont Plumed

L'any 1914, la Primera Guerra Mundial -també coneguda com la Gran Guerra-va ser l'esdeveniment que va fer entrar el món al segle XX. A la Catalunya que veia néixer la Mancomunitat, enclavada dins una Espanya neutral, el gran conflicte europeu es va viure amb passió, entusiasme i amb una divisió total entre germanòfils i aliadòfils. Aquest grup majoritari, format per professionals liberals i la petita burgesia, va abanderar-se per França i Anglaterra amb la voluntat de situar el país al bell mig dels ideals nacionals, liberals i democràtics que estaven en joc als camps de batalla i poder participar de la nova Europa que s'hauria de construir amb la victòria aliada. Amb aquest entusiasme aliadòfil, un grup de periodistes, dibuixants, polítics i intel·lectuals, molts d'ells membres de la Penya Gran de l'Ateneu -educats en la cultura francesa-, va decidir fundar la revista Iberia, que del 1915 al 1919 va esdevenir la publicació capdavantera dels defensors de l'entesa franco-britànica. Claudi Ametlla, Romà Jori, Antoni Rovira i Virgili, Màrius Aguilar, Prudenci Bertrana, Eugeni Xammar, Alexandre Plana, Josep Maria Junoy, Feliu Elias "Apa", Pere Ynglada i Amadeu Hurtado, els principals homes ó'Iberia, van conformar aquesta elit proaliada i anys a venir tindrien un paper fonamental en la vida política, social, cultural i periodística de la Catalunya dels anys republicans i, en molts casos, acabarien retrobant-se a l'exili francès després de la derrota del 1939.

Calders, Rodoreda, Ferrater, Tàpies, Roig, Pla, Vinyoli, Picasso, Carner, Leveroni, Guimerà, Barral, Capmany, Espriu, Miró... I tants altres. La geografia de l’estiueig català amb ulleres de geni. Un

Aquest llibre reconstrueix gairebé un segle de la història d’una institució cultural catalana amb projecció internacional i, alhora, una de les primeres de l’Europa contemporània. Des de la seva fund

A Catalunya les empreses del comerç es van anar consolidant durant tot el segle XIX i a hores d'ara han esdevingut una peça clau de la nostra economia. Per mitja del relat de les cinquanta famílies protagonistes d'aquest llibre podem descobrir i resseguir la historia dels autentics nets del Senyor Esteve, de Santiago Rusiñol.Aquest segon i darrer volum de la serie Capitans ha estat escrit per Joan Safont Plumed.

En Cataluña las empresas del comercio se fueron consolidando durante todo el siglo XIX y en la actualidad se han convertido en una pieza clave de nuestra economía. Por medio del relato de las cincuenta familias protagonistas de este libro podemos descubrir y seguir la historia de los autenticos nietos del Señor Esteve, de Santiago Rusiñol.

En aquest volum d’Edicions de la Revista de Catalunya s’hi apleguen des de perspectives diverses un seguit d’articles que ofereixen visions complementàries a la personalitat d’Enric Prat de la Riba.

Durant la Guerra Civil, empresaris, eclesiastics, intel·lectuals i militants conservadors catalans veuen en la victoria de Franco un mal menor. Pero un cop guanyada la contesa es fa pales que la dictadura ha vingut per quedar-se. Amb el temps representants d'aquestes minories s'anaren distanciant d'un regim que els creia al seu costat. Van portar a terme -amb diferents graus i al llarg dels quaranta anys de franquisme- una autentica tasca de sabotatge. Intel·lectuals resistents, monarquics antifranquistes, joves de classe acomodada, hereus del catalanisme conservador, capellans aperturistes, nous capitans d'industria i academics amb ambicio politica, advocats progressistes, periodistes critics, activistes nacionalistes, patricis arriscats i burgesos de tradicio catalanista son els protagonistes d'aquests anys de lenta recuperacio nacional, malgrat la dura repressio del regim. Joan Safont reuneix les seves dues passions, periodisme i historia, per seguir a traves d'aquests episodis el fil de la reconstitucio civil i cultural que va mantenir viva la idea de catalanitat durant la dictadura franquista.

Vida i mort del carismàtic Josep Pallach, l& x02019;esperança truncada de la política catalana.La mort del polític i pedagog Josep Pallach (1920-1977) als cinquanta-set anys quan encara no s&