Els professors, com els alumnes, ens planyem sovint de les dificultats que comporta la coexistencia en lensenyament secundari de teories gramaticals i terminologies diferents. Tan sols canviant de llibre de text, de professor o de llengua, lalumnat es troba que termes com lexema, frase, complement preposicional o atribut poden referir-se a fenomens linguistics distints. La necessitat dacostar posicions es ampliament sentida, pero nomes es possible amb la coordinacio del mon de la investigacio i el de la docencia. Aquest llibre, resultat dun curs que va abordar aquesta problematica, aplega treballs despecialistes en tres llengues (catala, castella i frances) i en diferents aspectes de la linguistica. El seu objectiu es contribuir a aclarir el panorama, revisar el material escolar del mercat i fer propostes practiques.
Regulació de pràctiques lingüístiques de l'Ajuntament de Barcelona amb la finalitat de resoldre els dubtes dels usuaris en els aspectes relacionats amb l'ús normatiu de la llengua. Aquest llibre pret
Un llibre indispensable i assequible a qualsevol lector.La llengua catalana presenta una quantitat molt nombrosa de construccions habituals que no consten en el codi normatiu o que hi consten nomes parcialment o que han estat fixades d'una manera no totalment convincent.Tothom sap que "els dubtes i les incerteses en materia sintactica son... molt nombrosos entre els especialistes" i, per tant, encara mes entre la gran majoria dels usuaris de la llengua. Sintaxi normativa: estat de la questio estableix una llista extensa de questions dubtoses, proposa, per a moltes d'elles, una solucio i es un llibre alhora indispensable i assequible a qualsevol lector.
Del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2009Els episodis recollits en aquest llibre van des de l'origen de la llengua (La llengua catalana fins a Jaume I, per exemple) fins a principis del segle XX (Vicent Verdu, inventor d'una llengua universal), passant per alguns moments especialment polemics (El catala que ara es parla). El conjunt aclareix epoques o persones de la nostra historia tan curises com poc conegudes, al llarg de vuit treballs que interessen tant els no especialistes com els professionals i els investigadors.a
Joan Solà ens ensenya que parlar el català sense embuts és la millor manera d''ensenyar la llengua. Ensenyar la llengua ha estats, des de sempre, la vocació del professor Joan Solà. Text de contrapor
Inclou les Normes Ortografiques de 1913, una gran fita en la normativa del catala modernEl quart volum de les Obres completes de Pompeu Fabra recull dos grups de textos: l'obra ortografica mes important de Fabra i els volumets que el gramatic va publicar a l'editorial Barcino els anys 1925 i 1926. El volum presenta aixi mateix les Normes ortografiques de l'IEC (1913), una gran fita en l'ortografia normativa del catala modern, i el Diccionari ortografic (1917), del qual es reprodueix la segona edicio, amb correccions i addicions respecte de la primera.
Al llarg de més de 25 anys, Joan Solà, catedràtic de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, un dels lingüistes més respectats del país, ha bolcat la seva passió per la llengua i pel país en
L'ultima lliçó aplega diverses intervencions que Joan Solà va realitzar, en forma de parlaments i d'articles, des de mitjan 2009 fins al setembre del 2010. El doctorat honoris causa per la Universitat de Lleida, la concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, una invitació del Parlament de Catalunya, el Simposi Carles Riba o l'última lliçó acadèmica a la Universitat de Barcelona són algunes de les ocasions que van permetre a Solà d'exposar amb el rigor i la contundència que el caracteritzaven els seus punts de vista sobre el català. Tot això, més uns quants articles i un text estrictament literari que ell mateix va triar, és el que conforma aquest volum testamentari del filòleg més notable i influent de les últimes dècades.
El llibre pòstum del gran filòleg: un compendi de saviesa i de contundència en defensa del català.
Lultima lliçó aplega diverses intervencions que Joan Solà va realitzar, en forma de parlaments i d
Quatre mil anys després, asseguts davant de la pantalla de l'ordinador, necessitem uns cent cinquanta signes per compondre un text. En l'endemig, la humanitat ha hagut de descobrir laboriosament els avantatges de la separacio de paraules, els signes de puntuacio, la distincio entre majuscules i minuscules, etc. Per governar-se en el mon de les lletres l'ortotipografia es ara mes necessaria que mai. Aquest manual revela a autors, traductors, editors, redactors i dissenyadors grafics les subtileses del protocol, l'etiqueta i els bons costums de la lletra impresa de l'inici del tercer mil·lenni despres de Crist.
