Joan Triadú

Ha estat el segle XX un «segle d’or» per a la cultura catalana? Joan Triadú ho defensa en aquestes memòries. Tot i l’intent franquista de genocidi cultural i altres adversitats que ha patit el país,

Aquest llibre que teniu a les mans aplega la correspondencia conservada -trenta-tres cartes en total- entre l'escriptor, pedagog i crític literari Joan Triadú (1921-2010) i l'escriptor i periodista Vicenç Riera Llorca (1903-1991). La relacio epistolar comença l'any 1952 des de Mexic, on s'havia exiliat Riera Llorca despres de la guerra civil, i propiament s'acaba l'any 1987, tot i que n'hi ha una replica l'any 1992, provocada pels actes d'homenatge per la mort de Riera Llorca, esdevinguda el 15 de maig de 1991, a Pineda de Mar, on l'escriptor s'havia instal·lat despres de retornar a Catalunya un cop jubilat el setembre de 1969. El volum es complementa amb tot un seguit de documents, majoritariament de Triadu, que donen fe del seu vessant d'activista cultural i de critic literari -d'una critica literaria madura, pacient i intel·ligent-, molt interessat en la produccio novel·listica rierallorquiana, el qual, partint de la seva obra mestra, Tots tres surten per l'Ozama, escrigue tot un cicle narratiu del seu temps.

El 1950, Pere Calders i Joan Triadú van iniciar una relació epistolar que va allargar-se fins a la mort de Calders, el 1992. Quaranta-dos anys de cartes que ens proporcionen una informació valuosíssima sobre la vida quotidiana i cultural a l exili i al pais, sobre la consolidacio literaria d un dels grans escriptors del segle xx i sobre el paper que hi va jugar Joan Triadu.

Joan Triadú va deixar preparada i ordenada aquesta selecció de textos de crítica literària, que apareix publicada postumament gràcies al bon ofici de Susanna Àlvarez. Atentament aplega els millors ar

Aquest llibre és com una moneda (posem-hi un euro, que almenys ens tracta com a europeus) perquè té dues cares que no es poden separar. En una d’aquestes cares, l’anomenada textos, reprodueixo parcia

Diari de Joan Triadú quan era un mestre adolescentDies de memoria (1938-1940) es el dietari d'un mestre, encara adolescent, abocat a exercir la docencia en els anys mes durs i violents del nostre segle XX. En plena guerra civil, molts homes havien deixat els seus llocs de treball per anar al front, i Joan Triadu, quan tenia nomes setze anys, es va encarregar de l'ensenyament d'un grup de nois i noies a Granollers. I en va fer un deure i un compromis historic viscut intensament. Els seus records i vivencies ajuden a completar un dels episodis mes importants del nostre passat historic recent, perfilen el retrat d'una generacio que va creixer abans d'hora i ens mostren les beceroles d'aquest mestre que ha va ser sempre Joan Triadu.