Joan Villarroya

Josep M. Solé i Sabaté y Joan Vilarroya son dos de los más reconocidos especialistas en temas de la guerra civil y coautores de Víctimas de la guerra civil (Temas de Hoy). Este libro es la primera historia exhaustiva y sistematica de los bombardeos tanto republicanos como del bando nacional durante la guerra civil, con lo cual constituye un aporte fundamental a la investigacion histografica. Por ultimo, analiza los efectos de los bombardeos sobre la poblacion.

Durant els mesos de gener i febrer de 1939 gairebé mig milió de ciutadans espanyols varen travessar la frontera francesa fugint d''una repressió que per a alguns hauria representat la mort sense cap pietat. Aquest llibre explica les vicissituds, sovint tragiques i sempre dificils, dels exiliats catalans de la guerra civil. Els catalans fugitius del regim de Franco varen passar per camps de concentracio a França, on la subsistencia era molt dificil. Altres emigraren al Nord d''Africa. Mexic, la Republica Dominicana, Xile, Colombia, Argentina, Uruguai i Veneçuela varen acollir milers de catalans. Tambe la URSS i Anglaterra. Molts catalans acabaren als camps d''extermini nazi. Uns altres lluitaren a la resistencia francesa. A traves dels exiliats, la cultura catalana va perviure a alguns llunyants indrets del planeta, molts catalans feren aportacions cientifiques rellevants en el seus llocs de desti. Molts hi moriren sense haver pogut retornar a Catalunya. Aquest llibre constitueix un relat rigoros i apassionant d''aquell tragic periode de la historia de Catalunya.

Coincidint amb el centenari de Jaume Miravitlles, cap del Comissariat de Propaganda (1936-1939), Viena Edicions ha editat una selecció del fons fotogràfic que va editar aquesta institució de la Gener

En abril de 1939, los responsables de la aviación franquista, italiana y alemana, podían estar satisfechos de la tarea que habían hecho. Una parte de los objetivos que el otoño de 1936 se marcaron los mandos franquistas, con el asesoramiento de militares alemanes e italianos, fueron logrados a lo largo de los casi tres años de guerra. El Pais Valenciano fue un objetivo prioritario de la aviacion fascista desde los primeros meses de la guerra. El hecho que era por los puertos valencianos por donde llegaba la ayuda militar proveniente de la Union Sovietica y que las vias ferreas fueran el camino por donde transitaba la mayoria de la ayuda militar que se dirigia a Madrid, es lo que explica los primeros bombardeos. Despues estos se intensificaron y, a los objetivos militares, se añadio el de provocar el terror entre la poblacion, para lo cual tenian que causar victimas entre la poblacion civil.

Quan queia foc del cel: un país sota les bombes Els dies 16, 17 i 18 de març de 1938, Barcelona va ser bombardejada per l'aviació de Mussolini en el que va resultar un dels atacs més mortífers de la Guerra Civil. Durant els tres dies de terror van morir prop de mil civils i hi va haver mes de mil cinc-cents ferits greus. Pero aquest no fou ni el primer ni el darrer bombardeig sobre Barcelona. Al llarg de la guerra, la ciutat va patir-ne prop de dos-cents; les bombes tambe van caure a Lleida, Granollers, Tarragona, Reus, Badalona, Tortosa i Figueres, entre altres ciutats i pobles catalans, victimes d'una nova arma: l'aviacio. Amb un extraordinari rigor historic, Joan Villarroya reviu aquests fets a Mussolini contra Barcelona i explica des dels interessos dels feixismes italia i alemany fins a la construccio de centenars de refugis, passant per l'autoorganitzacio de la poblacio civil en una titanica tasca de defensa, i aporta una nova llum en un dels episodis mes foscos de la historia de Catalunya.