Jordi Bonet-Coll

Aquest és el primer llibre que s’ha escrit mai sobre el recuit. Fa només un parell de generacions, moltes pageses el feien a partir de la llet, sobretot d’ovella, i avui el continuen fent alguns arte

Convidats per una fbrica de calat, un grup d'homes i dones que es guanyen la vida en un ofici tan suposa dament de tocar de peus a terra com el de vendre sabates viatgen a Galcia durant uns dies. En aquest poc temps de parntesi dels seus costums i de les seves botigues, esclaten, per, algunes relacions desptiques i egoistes que van comenar fa temps, trontollen o se separen matrimonis i es desplega, en definitiva, tot un ventall, amagat o dissimulat fins ara, de malentesos, d'equvocs, de frustracions, d'humiliacions i, al capdavall tamb, de somnis, d'ilA·lusions i d'esperances. Aix passar a Galcia, per tamb a Blavs i a Norig, llocs on viuen o on sobreviuen algunes de les persones ms directament relacionades amb aquests venedors de sabates. Crnica divertida, gil, punyent i custica de la nostra poca, s el fang que hi ha als peus de ms d'un d'aquests personatges el que es posa al descobert. En el benents, per, que, encara que es vulgui, no sempre que s'acaba trencant alguna cosa hi ha la possibilitat de poder-la tornar a confegir desprs.

L’Enric, el protagonista d’aquesta historia, pensa que primer s’ha de viure i despres, escriure. Als noranta, va anar provant totes les substancies il·legals que hi havia al mercat fins que quasi hi va deixar la pell: van ser deu anys de viure entre drogues i rocanrol —pero mes aviat poc sexe. A poc a poc, va aconseguir canviar el vici per la bici. Llavors, va arribar el moment de l’escriure. Molts anys mes tard, la Maria —una antiga companya de l’institut— es el fil que estira tota aquesta historia, el fil, doncs que relliga aquest dietari divertit, ironic i fresc, que explica la baixada als inferns de l’Enric i el seu ascens al cim del millor que ens pot passar a tots plegats: poder continuar, encara que costi, vivint la vida.