Jordi Julià

"De ben petits, les tardes dels estius / perseguíem la vida que era esquerpa". La persecució de la vida esquerpa comença en la infantesa i es perllonga al llarg de totes les edats, sembla venir a dir Jordi Julia amb aquest Planisferi lunar. I es produeix sempre en dobles direccions: la del present i la de la memoria, la del mon extern i la de l''interior de l''individu: un individu, el qui ens parla en aquests poemes, que esmerça una quantitat admirable d''esforços en la tasca, mai del tot acomplerta, de coneixer-se a si mateix i de comprendre el temps que li ha tocat viure. Constructor rigoros de versos memorables, poeta savi, Jordi Julia compareix sense mascares en el present llibre per oferir-nos una cartografia de l''enyor i del desig, es a dir: d''allo que fa que la vida mereixi el seu nom.

Marques de mans és un recull de poemes basat en la passió humana, gairebé innata, de dibuixar, i fer-ho en el suport més primari: la pedra, les parets. Estructurat en dues parts, el llibre s'obre amb un llarg poema reflexiu de caracter introductori sobre les pintures rupestres i sobre la necessitat de convertir les coves, els habitatges, en un lloc per deixar constancia del món circumdant i de les experiències viscudes. Els poemes breus de la segona part es converteixen en un comentari líric de cadascun dels grafits i dibuixos (suposadament tardomedievals i renaixentistes) que es conserven a la Torre dels Enagistes (Museu d'Història de Manacor). Joglars, guerrers, damisel·les, cavallers, vaixells, espases, escuts, cavalls, ciutats, flors o símbols enigmatics (entre altres imatges) són les figures que ¾fetes per moltes mans¾ el visitant pot veure en els murs d'aquest edifici històric, i remeten fragmentariament a un món antic. Jordi Julia ha recreat aquests grafits als seus versos i els ha acompanyat d'una reproducció de l'original. Aquest llibre de poemes il·lustrat, és, doncs, a part d'una singularitat (pel seu caracter híbrid, en combinar poesia i dibuixos anònims), una invitació perquè els lectors s'acarin a aquestes imatges del passat, i ells mateixos també puguin deduir vides i motivacions a través d'aquestes marques deixades sobre les parets per moltes mans al llarg del temps.

Va ser després de la Segona Guerra Mundial, en ple exili, que Mercè Rodoreda es va plantejar d’una manera seriosa esdevenir poeta. Les cir­cumstàncies històriques, els problemes personals, el desig d

Elaborar un dietari és com seguir una dieta, és escriure amb constància sobre els nostres pensaments, els nostres somnis o el món que ens envolta, per treure'n un benefici. Consisteix a alimentar-se dia a dia de les incitacions del moment, i acabar-se nodrint d'uns aspectes vitals més que d'uns altres. Aquest Dietari de lectures és el resultat d'un règim de lectura que l'autor s'ha imposat, mes a mes, al llarg de més de dos anys. Jordi Julià va decidir anar redactant textos curts sobre les diferents novetats que queien a les seves mans (poesia, teatre, novel·la, assaig, estudis), i reflexionar sobre els seus temes, la forma o l'estil, des de la perspectiva de la postmodernitat. A mig camí de la crítica literària, l'assaig i el diari personal, aquesta obra aconsegueix presentar un bon retrat, disgregat i polièdric, de la cultura i la societat del nostre temps.

Poètica per a un ninot és un poema escènic que porta com a subtítol «Soliloqui per a màscara i cor de veus», on el titella del poeta reflexiona sobre l’escriptura de poesia, presenta la manera que l’

La maravellosa novela "La metamorfosi", va ser l'excusa primera que es varen marcar Gelado i Plana per iniciar una sèrie de obres plàstiques sobre algubs llibres de aquest escriptor.

Mercè Rodoreda va conrear la poesia, amb una ambició i una qualitat formal, temàtica i simbòlica que mereixen ser reconegudes. A _Món d'Ulisses_, l'autora barcelonina recrea l'epopeia homèrica en ter

Jordi Pere Cerda (1920-2011) es un dels poetes mes importants de la Catalunya del Nord, pero tambe un escriptor que va esmerçar bona part de la seva vida a difondre la llengua catalana a França, a preservar la tradicio cultural de la seva terra, a travar lligams amb artistes i intel·lectuals -d'una banda i una altra de la frontera- i a conrear diferents generes literaris (teatre, conte, novel·la, memories, articles, etc.). Poc despres d'haver celebrat el centenari del naixement i de com-memorar el dese aniversari de la seva mort, diferents professors i investigadors d'universitats dels Pasos Catalans i de França han volgut, en les diferents col·laboracions d'aquest volum, homenatjar l'home i l'escriptor, coneixer millor tota la seva obra i divulgar una mica mes tot el seu llegat intel·lectual i literari, mes enlla de la poesia.

Un poemari en el qual destaca l'ús d'hendecasíl·labs a l'estil shakes-pearia, així com de temes poètics universals i dels personatges que poblen les obres del poeta anglès. També| cal destacar el domini impecable del llenguatge, del ritme i de la mètrica, fet que converteix Les raons de Will en un grandíssim poema classic.

Jordi Julià, a El poeta sense qualitats, intenta oferir una lectura polièdrica de l'intel·lectual que va ser Gabriel Ferrater, mirant de defugir el mite que l'ha envoltat des de la seva mort, i provant de llegir, interpretar, valorar i contextualitzar les diferents esferes que comprèn la seva obra i el seu pensament. El títol d'aquest volum esdevé descriptiu d'un tarannà ferraterià que han destacat molts dels que el van conèixer, tot jugant amb l'al·lusió a la novel·la de Musil ¾tan del gust de l'autor català¾, però també pot tenir un sentit irònic: malgrat que sempre s'ha estudiat la poesia de l'autor reusenc, i la seva crítica o el seu pensament sobre la cultura ha estat deixat de banda, els diferents assaigs que componen aquest llibre posen de manifest les «qualitats» intel·lectuals d'aquest escriptor. En darrer terme, per tant, el títol d'aquest assaig es converteix, sense pretendre-ho, en una denúncia cap a aquells sectors de la cultura catalana que sempre han volgut presentar Ferrater com un poeta circumstancial que va fer treballs de valor nul per guanyar-se la vida, i que ensibornen el seu escriptor ¾tal com va escriure el mateix poeta català arran de la mort de Carles Riba¾ «pidiéndole que sea mediocre; exigiéndole expresamente que sea aburrido y bobo, eximiéndole de mostrar fantasía o pasión o lucidez.»

A proposit de Mn. Cinto Verdaguer, Carles Riba va escriure que com l'aigua certes terres baixes, la poesia sol·licita, inunda i penetra per tots costats la nostra vida; s'hi filtra i la corrompria, sense el drenatge i els canals del poema. La preservacio d'algunes de les dades de la realitat nomes es possible si es canalitzen a traves de la forma i la paraula poetiques que actuen d'autentic mur de contencio de l'aiguat que les experiencies veritables representen. Convençut d'aquesta afirmacio, Julia ha experimentat entre els limits de la ficcio i de la convencio lirica i ha construit un nou cançoner a la manera renaixentista per explicar una historia sentimental, controlada per dics que impedeixen la identificacio emotiva i immediata dels lectors. Murs de contencio es una relacio personal (per tant, comuna) presentada de manera sincopada, interrompuda per poemes mur, que permeten una lectura narrativa, o be desultoria, de les peces liriques d'aquest llibre.

A mig camí entre la filosofia, la sociologia i la teoria de la literatura, Modernitat del món fungible es presenta com un estudi de la poesia actual que es practica als Països Catalans, per part de l

L'autor, de forma divulgativa i il·lustradora, exposa quins són els problemes que podem tenir a l'hora de llegir poesia, especialment la difícil i hermetica poesia contemporània. Premi Agustí Bartra