Josep Domènech Ponsatí (Sant Feliu de Guíxols, 1966), poeta i llibreter, ha publicat fins ara Cap a un dic sec, Desdiments i Apropiacions degudes & Cia. Amb el seu quart llibre de poesia, El Càcol, va guanyar el Premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrtaer (2014). El Càcol és una proposta radical en més d'un sentit: d'una banda, perquè l'autor aposta per tractar temes que els poetes solen deixar fora dels seus versos (aspectes nus i descarnats de si mateix, tan aparentment prosaics com ho pot ser l'ús de la pornografia); d'altra banda, perquè cada poema és fruit del joc més respectuós amb la genuïnitat de les paraules. Així, El Càcol és alhora un llibre descarnat i refinat, ple d'una poesia d'altíssim voltatge.
Recibe novedades de JOSEP DOMENECH PONSATI directamente en tu email
AIGUA«Escriure és retallar», però tan sols/quan s'és a prop de la perícia/de qui fa que la mà sigui/el puny de la làmina que el sol/nodreix, i tall a tall, sense errada/s'enterra, surt i lleva—rabent—/el color verd fosc de la pell de la closca/del coco, fins que la carn visada/amb tanta precisió, es deixi veure:/clara, arran de superfície, sagnada/no ferida, si no és per la delicadesa/oberta al cor, on la set se sacia.
Ganxo del 66, és a dir, un mussol de quaranta-vuit anys dins d'una gàbia d'or. Alguna dona (a parer meu, masses, i és ben sabut que totes les masses piquen). Dos fills (n'havia arribat a
47è Premi de Poesia Catalana Josep M. López-Picó de la Vila de Vallirana 2023
«Rotija és gairebé un exercici d’exorcisme, el conjur premonitori de la mort, la malaltia, la decrepitud i la desapari