Josep-Lluís Carod-Rovira

En el año 2008, Josep-Lluís Carod-Rovira publicó 2014, adelantándose a los acontecimientos que ahora se están viviendo en Cataluña. Este libroabrió el camino, debido a que, por vez primera, además de

Josep-Lluís Carod-Rovira hi té molt a dir, en la política catalana actual. En aquest llibre repassa el moment polític i social català i qüestiona l’herència hipotecada que deixen els seus principals dirigents. Carod-Rovira proposa un nou model de país i de catalanisme, basats en el benestar, el progrés, l’equilibri territorial del país, la voluntat d’integració i la diferència com a valor de convivència. És a dir, una societat en què les persones tinguin un autèntic protagonisme.

¿És veritat que el català és una llengua que agonitza? ¿Quin és l’estat de salut real del nostre idioma? ¿Existeix alguna fórmula per capgirar la situació actual o, per contra, ja ho podem donar tot per perdut? Amb motiu del seu vintè aniversari, l’editorial Empúries va celebrar la taula rodona El futur de la llengua catalana, que va aplegar les reflexions de tres testimonis de luxe: Josep-Lluís Carod-Rovira, Albert Rossich i Joan Solà, que hi van exposar la seva visió sobre qüestions tan candents com el retrocés en l’ús del català, el plurilingüisme, els reptes de la immigració o la unitat de la llengua, alhora que hi van esbossar les bases on creuen que caldria recolzar la nova política lingüística.El futur de la llengua catalana és, doncs, el recull d’aquestes reflexions, i també és l’obra que festeja els vint anys de l’editorial Empúries, el catàleg de la qual ha esdevingut una referència en l’estudi i la promoció del català.

Segons Josep-Lluís Carod-Rovira, «Catalunya pot optar per continuar pel mateix camí daquests darrers anys, sense alè, senseambiciónense passió, a peu cap enlloc, sense horitzons perceptibles al final de la ruta: sense il·lusió. O bé pot escollir una altra cosa: ser valenta i coratjosa, i elegir, en plena cruïlla, un altre camí nou, el camí que ara toca. No pas el camí de sempre, el del passat, sinó el del futur, el dels pobles amb il·lusió de continuar sent-ne i de ser millors, al costat dels altres pobles». Per construir aquesta nova Catalunya, «tenim una necessitat imperiosa de guanyar, sense ambigüitats, per al nostre projecte nacional, aquells altres catalans que deia Candel, aquells nous catalans o catalanes que a casa parlen castellà o gallec». Per equilibrar i modernitzar el país, caldrà també «barcelonitzar Catalunya» i «catalanitzar Barcelona».

Amb La flexió verbal podreu consultar les formes correctes de les variants dels verbs del català occidental que va escriure un dels nostres grans autors, Enric Valor.

Amb la seixantena de retrats recollits a Noms que perduren, Josep-Lluís Carod-Rovira acompleix una doble comesa: d'una banda, ret homenatge a un seguit de persones (de Lluís Companys a Jordi Pujol, de Gonçal Castelló a Eliseu Climent, de Rovira i Virgili a Mario Soares, d'Andreu Nin a en Fer) que, bé sigui per la seva significació històrica, pel contingut ètic de la seva trajectòria vital o bé pel benefici col·lectiu que ha comportat la seva labor (en alguns casos, reconeguda i sancionada per la història recent de Catalunya: en d'altres, duta a terme des d'una humilitat i un silenci que els fa mereixedors d'una reivindicació) han commogut la consciència de l'autor i han marcat el seu ideari polític i les seves conviccions personals. S'estableix, per tant, un vincle profund (ideològic i sentimental) entre els personatges i el cronista, refermat per la sòlida voluntat d'estil i la fina sensibilitat literària amb què són escrits aquests textos. D'altra banda, Josep-Lluís Carod-Rovira troba, en els personatges a qui dedica aquests retrats, les fites que marquen la cartografia d'una idea de país, la seva, que comença per Catalunya però de seguida es fa extensiva a totes les terres de parla, cultura i història catalanes. també. un sentit de permanència que ho consolida tot i hi atorga un ple sentit. Noms que perduren és un llibre que neix tant del pensament com del sentiment, que es nodreix del passat i del present per convidar-nos a un projecte de futur. I també -per què no- al plaer d'una bona lectura.

Catalunya viu moments de clara desorientació respecte al seu futur nacional i fins i tot es comencen a detectar evidents símptomes de fatiga. El fracàs de la reforma de l’Estatut, on molts catalanistes havien posat ingènuament esperances de futur, ha evidenciat que l’Espanya autonòmica ja no dóna més de si. Espanya ja està bé com està i a més s’agrada. Catalunya, no. El nostre país continua vivint en un estat d’insatisfacció nacional permanent, debatent-se entre la dissolució en un estat uniforme que no accepta la diferència o bé iniciar un procés que el porti cap a la plena sobirania. Les terceres vies, com el federalisme, ja s’han demostrat inviables. Malgrat això, el sobiranisme viu encara presoner del seu passat, embarrancat sovint en formulacions antigues, superades pel món globalitzat en què vivim i sense sostreure’s del tot tics de marginalitat. Aquest llibre és un intent de reformulació del sobiranisme perquè pugui esdevenir majoritari en una societat moderna, plural i complexa com és la nació catalana en construcció. El lector hi trobarà una proposta concreta i un full de ruta, amb data fixada, la de l’11 de setembre de 2014. Sembla lluny però és aquí a la cantonada.

Quan va ser l'últim cop que vas fer una becaina? I que et van clavar un calbot després de burxar algú? Has esbrinat si tot rutlla tal com ho havies previst? Quine

El fracàs de la reforma de l’estatut i el tancament d’Espanya al reconeixement institucional de la nació catalana, l’al·lèrgia permanent a la diferència, així com la crisi econòmica, han fet prendre

Aquest llibre observa i analitza la diversitat religiosa a Catalunya, tan plural i diversa. Explica, amb detall, la història catalana de les quatre confessions amb més arrelament de segles al nostre

Texto de la conferencia pronunciada por el vicepresidente del Gobierno de la Generalidad de Cataluña, Hble. Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira, en la Delegación del Gobierno de la Generalidad de Cataluña en Francia el 4 de febrero de 2010, en laque reivindica la presencia y el potencial del catalán, doceava lengua europea más hablada, así como la necesidad de reconocimiento oficial.

Text de la conferència del vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, l'Hble. Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira, al Palau de la Generalitat l'11 de maig de 2010, sobre un model català de laïcitat que pretén basar-se en els encerts i descartar els errors de la laïcitat francesa i el pragmatisme permissiu anglès.

La commemoració internacional dels cinc-cents anys de l'inici de la Reforma protestant, per Martí Luter a Wittemberg (Alemanya) el 1517, és el moment adequat perquè la cultura catalana disposi d&