Josep M. Benet i Jornet

A Berenàveu a a les fosques, Josep Maria Benet i Jornet analitza la submisa acceptació dels nous valors del franquisme en la societat de la postguerra. L'obra se centra en un grup de set personatges

Josep M. Benet i Jornet va néixer a Barcelona quan començava la segona Guerra Mundial. Li va costar aprendre a escriure, va lluitar contra les matemàtiques i ni ho va intentar amb la física i la quím

Plou amb abundancia i rabia. Sense protecció contra la pluja, xop, un professor universitari es presenta al pis d una alumna que d aquí molt pocs dies ha de presentar el seu treball de fi de carrera. Entre friccions i malentesos, el professor sembla que busqui la manera de dir alguna cosa a la noia. Pero que es el que li vol dir? I com dir-ho? Fora, plou sense misericordia.

Una donna anziana e una giovane chiamata a farle da badante. Tutte e due schive, energiche, sarcastiche ed eroiche. Si odiano e si detestano perché sono simili, perché ognuna ha bisogno dell’altra, e

Feliu Formosa (1934) i Josep M. Benet i Jornet (1940- 2020) van trenar una llarga amistat ?marcada per la passió pel teatre, per la literatura i pel rigor cultural? al llarg de més de mig segle. Entre 1972 i 1980, en concret, aquesta relacio personal i artistica va prendre la forma d'una vivissima correspondencia, que es recull en aquest llibre. Aquest periode coincideix, d'una banda, amb una de les primeres i brillants reinvencions dramaturgiques de Benet que culminara amb la inquietant _Revolta de bruixes_ (1976) i, de l'altra, amb un dels cicles literaris mes excel·lents de les lletres catalanes contemporanies, que componen els poemes de dol del _Cançoner_ (1976) i el dietarisme descarnat d'_El present vulnerable_ (1979), de Formosa, gestats a l'entorn de la mort de la seva primera esposa, l'actriu Maria Plans, el 1974. Historia cultural en directe, creacio literaria en ebullicio, vides contades de primera ma: aquest epistolari es la cronica d'una epoca de canvis decisius, i de la fonamentacio mes solida dels temps a venir. Com es pregunta Formosa en resposta a Benet, en la darrera carta: Tu creus que es possible anul·lar tots aquests anys?