Josep M. Benet i Jornet, página 2 de 4

Taller de fantasia i Supertot van ser estrenades dins del cicle de teatre "Cavall Fort" i van tenir, sobretot la segona, un important exit de públic i de crítica. Taller de fantasia (1971) ha estat traduda al castella i Supertot (1974) ho ha estat al castella, l?euskera i el portugues. Ambdues obres van ser adaptades i emeses per Television Española. Aquestes dues peces de teatre infantil i popular que ara representem van obrir noves perspectives en la dramaturgia d?aquest autor, avui consagrat.JOSEP M. BENET I JORNET (Barcelona, 1940) es un dels autors mes representatius del teatre catala actual. Entre les seves obres, mes de trenta titols, podem destacar: Una vella coneguda olor (1964), Berenaveu a les fosques (1972), La desaparicio de Wendy (1974), Revolta de les bruixes (1977), Descripcio d?un paisatge 1979), El manuscrit d?Ali Bey (1985), Desig (1989), Fugaç (1994), E. R. (1994), Testament (1996), El gos del tinent (1997), Aixo a un fill no se li fa (2002) i L?habitacio del nen (2003). Ha obtingut entre d?altres, el Premi Nacional a la millor obra teatral feta entre 1988 i 1990 (Generalitat de Catalunya) i el Premio Nacional de Literatura Dramatica 1995 (Ministerio de Cultura).

Josep Benet ha estat el primer historiador que ha tingut accés a l'original del consell de guerra sumaríssim contra el president Companys. Com a resultat d'aquesta investigació i de les seves recerques, de 1990 ença, avui publica aquest nou llibre sobre Lluis Companys. Aqui es transcriu, per primera vegada, literalment i integrament, la sentencia de mort contra el president de la Generalitat, i es presenten documents essencials sobre la detencio de Companys a França, el seu trasllat a l'Espanya franquista i el seu afusellament al castell de Montjuic. Des d'ara no es podra parlar seriosament sobre el cas Companys sense haver llegit aquest llibre rigoros i emocionant.

Un jove afamat de sexe. Una mare protectora capaç de tot pel seu fill. Una noia de casa rica entusiasmada per les bones causes. Un parell d'empresaris sense escrúpols que fan i desfan els destind del mon. Una veu de televisor que transmet l'horror quoridi

Un hombre y una mujer se encuentran en el lugar de las citas furtivas y venales. Él se adentra en los recuerdos y cree reconocerla a ella. Ella le sigue el juego. ¿Pero es un juego? Y mientras, alguien les mira. Les mira. Alguien que tambien recuerda y que acaso tambien juega. Alguien que dirige el juego, sea lo que sea ese juego. Alguien que tiene el Poder. Alguien, el perro del teniente.

Benet i Jornet condueix magistralment el crescendo dramatic, exacerbant el dialeg pels meandres de la indecencia i l'horror fins a abocar-nos a unes revelacions sordides i revoltants.Soterrani es una obra fosca, concentrada i breu. Dos individus que no es coneixen de res enceten una conversa banal que de mica en mica es va fent inquietant, enigmatica. Aquests dos homes tenen un punt d'interes comu, pero es mostren disgressius, evasius, sorneguers fins a la provocacio. El dialeg es va carregant de tensio, amb sobreentesos violents i preguntes que traspassen el llindar de l'estricta intimitat. Benet i Jornet condueix magistralment el crescendo dramatic, exacerbant el dialeg pels meandres de la indecencia i l'horror fins a abocar-nos a unes revelacions sordides i revoltants. Ela volum es tanca amb una peça breu, Tovalloles de platja, sobre el pas del temps, que Benet i Jornet va publicar ja dins el volum Per molts anys, editat amb motiu dels quaranta anys d'Edicions 62.Soterrani s'ha estrenat a la sala Beckett sota la direccio de Xavier Alberti.

Un grup d'amics queda per sopar, una nit d'estiu, en una casa amb terrassa. Entre els assistents, amb els seus petits problemes quotidians, s'hi percep una mena d'excitació incomoda. Hi ha un al·licient afegit a la reunio: la possibilitat de jugar amb una taula a la qual alguns atribueixen poders extraordinaris que li permeten saber-ho tot i que pot arribar a indicar, per exemple, les lletres que componen la paraula mort.

Josep Benet (Cervera, 1920) ha sido, como político, una de las personalidades más importantes del movimiento antifranquista y, como jurista, un gran abogado ante los consejos de guerra y el Tribunal de Orden Público. Fue el senador más votado en las primeras elecciones democráticas y portavoz de la coalición unitaria Entesa dels Catalans. Reelegido en 1979, al año siguiente fue diputado al Parlamento de Cataluña, y, en 1982, candidato a la Presidencia de la Generalitat catalana. Director, clandestinamente, de las Edicions Catalanes de París (1967-1976), donde publicó, bajo pseudónimo, las obras Catalunya sota el règim franquista (1973) y Marxisme català i qüestió nacional catalana (1974). Como historiador ha publicado, además, entre otras obras, Maragall i la Setmana Tràgica (Lletra d’Or 1963), Barcelona a mitjan segle XIX. El moviment obrer durant el Bienni Progressista (1854-1856), en colaboración con Casimir Martí (1976), El president Tarradellas en els seus textos (1954-1988) (1992), L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya (1995), Carles Rahola, afusellat (1999) y Domènec Latorre, afusellat per catalanista (2003). Fue el primer director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya (1984-2001). Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1996), Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2000) y Doctor Honoris Causa por la Universitat Rovira i Virgili (2001).