Olors culmina una trilogia que, formada per Una vella, coneguda olor i Baralla entre olors, ofereix la visió de Benet i Jornet sobre la transformació de Barcelona de la dictadura franquista fins a l''actualitat, centrada en una familia del Raval.
Un home i una dona es lleven il·lusionats per celebrar l'aniversari del seu fill. Des del balcó del menjador contemplen el pis que tenen pensat de comprar, just a l'edifici de davant de casa seva. Aviat començaran una nova vida. El fill s'ha llevat esverat, entre il·lusionat i perplex, incapaç de pair els regals i les atencions que rep. Pero un imprevist sacsejara la vida d'aquest matrimoni i res ja no tornara a ser igual. L'habitacio del nen es una obra inquietant sobre les relacions de parella i l'amor filial. Un drama que divideix lectors i espectadors en dos bandols irreconciliables fins al final.Josep M. Benet i Jornet (Barcelona, 1940) es un dels autors mes representatius del teatre catala actual. Entre les seves obres, mes de quaranta titols fins ara, podem destacar Una vella, coneguda olor (1964), Berenaveu a les fosques(1972), La desaparicio de Wendy (1974), Revolta de bruixes (1977), El manuscrit d'Ali Bei (1985), Desig (1989), Fugaç (1994), E.R. (1994), Testament (1996), El gos del tinent(1997) i Precisament avui. Confessio (1998). Ha obtingut, entre d'altres, el Premi Nacional de les Arts Esceniques (1991), el Premi Nacional a la millor obra teatral feta entre 1988 i 1990 (Generalitat de Catalunya) i el Premio Nacional de la Literatura Dram
Un jove afamat de sexe. Una mare protectora capaç de tot pel seu fill. Una noia de casa rica entusiasmada per les bones causes. Un parell d'empresaris sense escrúpols que fan i desfan els destind del mon. Una veu de televisor que transmet l'horror quoridi
Lluís Nicolau d’Olwer recordava, des de l’exili, els “màrtirs de la causa catalana, entre la massa anònima i obscura que sempre ignorarem, gent de tots els estaments i totes les ideologies: aquell modest i entusiasta Domènec Latorre, de l’antiga Unió Catalanista...” Josep Benet exemplifica en aquest llibre emocionant la brutal repressió franquista de la postguerra en el cas de Domènec Latorre i dels seus companys Daniel Cochs i Lluís Escaler, de tots els quals es reprodueixen textos personals –cartesa la família i un diari de presó- que reflecteixen l’estat d’ànim i l’ambient en què van viure els seus últims dies com a condemnats a mort.
