JOSEP M. DE SAGARRA

Josep M. de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) es compta entre els noms més populars de la literatura catalana d'aquest segle. La seva obra abraça nombrosos gèneres: el teatre (citem El cafè de la marina, 1933), la poesia (amb títols com Cançons de rem i de vela, 1925, El Comte Arnau, 1928, o El poema de Nadal, 1930), el periodisme (Cafè, copa i puro, 1928), el llibre de viatges (La ruta blava, 1964), la prosa (Memòries, 1954), la traducció (destaquen La Divina comèdia, 1952, i el teatre de Shakespeare). Com a narrador ha deixat tres novel·les: Paulina Buxareu (1919), All i salobre (1928) i l'esplèndida Vida privada (1932).