Josep Maria de Sagarra

Josep Maria de Sagarra, una de las cimas de la literatura catalana de este siglo, fue un señor de Barcelona que amaba Madrid. A principios de los años cincuenta, a un ritmo frenetico, escribió las casi mil paginas de sus Memorias, que el escritor considero una "amable confidencia". A pesar de que terminan en 1918, cuando su autor tenia 24 años, estas Memorias cubren ni mas ni menos que cuatro siglos: desde el primer Sagarra del que se tiene constancia un oscuro Climent de Sagarra, de Verdu (Lleida), que aparece citado en un documento de 1524, hasta el banquete con que Josep Maria de Sagarra y sus amigos celebran, en 1918, el triunfo de los aliados en la Gran Guerra. Ese dia se acabo la epoca que Sagarra considero suya. A partir de ese momento "empezo a imperar por todas partes la confusion y la estupidez".La version castellana de estas Memorias aparecidas en el original catalan en 1954 se publico en 1957 y paso sin pena ni gloria. El autor padecia entonces una enojosa serie de malentendidos. Acusado de anticatalanista por los catalanistas, el publico del resto del pais se desentendio del libro, llevado por la falsa creencia de que le iba a resultar ajeno. Gran error. En estas Memorias, Sagarra reconstruye la historia de su familia

La tardor de 1932, Josep M. de Sagarra (1894-1961) va publicar Vida privada, una de les grans novel·les de la història de la literatura catalana. Hi narra, com és conegut, la degradació social i moral d'un sector de la burgesia catalana dels anys trenta del segle XX, una societat que Sagarra coneixia bé i que havia observat amb una implacable ironia. La novel·la esdevé, en aquest sentit, un recorregut únic per la Barcelona de l'alta societat, i també per la més baixa, amb un circuit que per salons i sales de juntes, pels cenacles de la burgesia, però també pels seus bordells. D'ençà la seva publicació, ara fa 75 anys, Vida privada s'ha consolidat com una obra cabdal i de referència: el pas del temps, els elogis de la crítica i el constant favor del públic l'han convertida en una novel·la imprescindible. Per aquesta raó, Edicions Proa es complau a festivar el 75è aniversari de la novel·la amb aquesta edició especial, amb textos de Lluís Permanyer i de Xavier Pla.

Josep Maria de Sagarra, exiliat a París durant la Guerra Civil, va viatjar a Tahití en companyia de Mercè Devesa, amb qui s'acabava de casar. Aquest viatge havia estat un regal de bodes de Francesc C

La continuïtat ens és donada aquí a través de dues comèdies en vers, La Llúcia i la Ramoneta -propera a la farsa- i Les llàgrimes d'Angelina -acostada a la comèdia sentimental. També es pot parlar de continuïtat en el cas de L'assassinat de la senyora Abril, peça amb la qual Sagarra porta de bell nou a l'escena teatre en prosa. Judit, d'argument bíblic, l'única tragèdia que va escriure l'autor -en majestuosos decasíl •labs blancs-, és la novetat creativa sagarriana que recull el volum, i una reflexió sobre la situació del país durant la Dictadura de Primo de Rivera

Un dels grans monuments literaris de la prosa catalana.En aquestes extraordinàries Memòries, publicades originalment el 1954, Josep M. de Sagarra evoca els orígens de les seves famílies paterna i mat

Amb Galatea, lautor ofereix un cru retrat metaforic dels estralls de la Segona Guerra Mundial.A Ocells i llops examina en plena postguerra espanyola les consequencies duna lluita fraterna en que els conflictes particulars dels fills acaben ofegant la seva mare.I a Lalcova vermella explica la historia dun amor prohibit. El titol fa referencia al seu lloc de naixement.

Private Life holds up a mirror to the moral corruption in the interstices of the Barcelona high society Sagarra was born into. Boudoirs of demimonde tramps, card games dilapidating the fortunes of milquetoast aristocrats - and how they scheme to conceal them - fading manors of selfish scions, and back rooms provided by social-climbing seamstresses are portrayed in vivid, sordid, and literary detail. The novel, practically a roman-a-clef for its contemporaries, was a scandal in 1932. The 1960's edition was bowdlerized by Franco's censors. Part Lampedusa, part Genet, this translation will bring an essential piece of 20th-century European literature to the English-speaking public.

Una letra de cambio impagada, detonante de un chantaje de consecuencias trágicas urdido por un gigoló nihilista, levantará los tejados de la alta sociedad barcelonesa de los años treinta, mostrando un universo decadente poblado por aristócratas arruinados, entretenidas de oropel y parvenus impresentables. Escrita en 1932, esta novela, una de las cumbres de la narrativa catalana del siglo, escandalizó y triunfó en su momento, y fue después censurada por el franquismo. Ahora, coincidiendo con el centenario del autor, se presenta esta edición íntegra, prologada por Marcos Ordáñez y con textos de Félix de Azúa, Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Terenci Moix y Manuel Vázquez Montalbán.

Escrita a raíz de un encargo pedagógico de la histórica Mancomunitat de Catalunya, Los pájaros amigos ha acabado por convertirse en una de sus obras más sugerentes, ejemplo de prosa llena de gracia y delicadeza poeticas, y muestra, al mismo tiempo, del continuado amor y conocimiento de las aves que Sagarra alimento a lo largo de su vida.

És evident la importància de Josep Maria de Sagarra en la literatura catalana, i és innegable la singularitat de la seva aportació en registres ben diversos: poesia, teatre, novel·la, periodisme, lit

Cançons de rem i de vela, publicat el 1923, és un dels poemaris més rellevants i més populars de Josep M. de Sagarra. Les vint-i-tres cançons i les dues balades que conformen el volum són una mostra de l'estil ric, musical, cromatic i del domini versificador de l'autor. La descripcio del mar, de la terra, de la seva gent, dels sentiments i de les passions es plasmada per mitja d'un lirisme de recursos sonors i de jocs retorics, l'expressio dels quals ens arriba a traves d'un llenguatge vigoros, espontani i directe.

Amb una prosa esplèndida, Josep Maria de Sagarra evoca el día, ell era un nen de vuit anys, que va voler anar a lenterrament de Verdaguer. I el descobriment, de petit, dels versos de mossèn Cinto, «l

Un cant al goig de viure i estimar recorre les composicions líriques d'aquest recull. L'edició de cada poema s'acompanya d'una presentació i de notes crítiques en què s'analitzen el tema, els motius

«Es evident la importància de Josep Maria de Sagarra en la literatura catalana, i és innegable la singularitat de la seva aportació en registres ben diversos: poesia, teatre, novel·la, periodisme, literatura de viatges, prosa memorialística... La utilització duna llengua viva i rica. I us de recursos retòrics duna gran plasticitat, i, sobretot, la intenció —confessada explícitament a les Memòries— de distreure o commoure el lector o lespectador, suscitaren ben aviat Fiïiterès d amplis sectors de la societat catalana i convertiren Sagarra en un escriptor de gran ressò popular, que venia a omplir el buit deixat per Jacint Verdaguer o Àngel Guimerà, i que avui hem de considerar un clàssic de les nostres lletres.»

La degradació social i moral d'un cert sector de la burgesia catalana dels anys 30 és observada amb una implacable ironia per Josep M. de Segarra en la seva millor novel·la. Després d'anys de prosperitat, arriben temps de decadència per als Lloberola, una de les famílies més respectades de la burgesia barcelonina dels anys trenta, que passa pel difícil tràngol de veure esvair-se el patrimoni familiar en mans dels seus elem ...