Josep Maria Muñoz Pujol

Un llibre estrictament necessari: la primera aproximació biogràfica ambiciosa a un personatge cabdal en la cultura i en la política catalanes del segle XX, que va ocupar càrrecs de gran importància i va tenir un paper destacadíssim en la segona República espanyola. La biografia de J. M. Muñoz Pujol ens presenta episodis tan cabdals com la participació diplomàtica de Nicolau d'Olwer a la Societat de Nacions, la seva contribució al govern de la II República espanyola (i, des del govern, a la definició del marc autonòmic per a Catalunya), les seves relacions amb Manuel Azaña, les seves actuacions com a governador del Banc d'Espanya (i, des d'aquest càrrec, el paper que va tenir durant la guerra civil) o els seus exilis a França i a Mèxic. Però tampoc oblida el vessant humanista del personatge, les seves tasques d'historiador i de filòleg, en relació, per exemple, a la crònica de Ramon Muntaner o a la biografia d'Abelard.

Visqueren el temps més dramàtic, en ple domini mascle en el moment d'un primer Renaixement a Europa, en una societat obligada a la fictio. Fictio significa falsificació de la consciència a tots e

Aquesta és la història de la destrucció rigorosament autocalculada i volguda d’un grup que, des de la seva estabilitat burgesa, s’arrisca a fer un «experiment» perillosament romàntic que transformarà

La biografia d'un dels moviments culturals més rellevants de la història de CatalunyaEl cant de les sirenes és un viatge a través d'un dels moviments culturals més decisius a la Catalunya de la segon

L´adolescent narrador és guiat per una dona jove i atractiva. Deixen les bicicletes a l´entrada de la residència psiquiàtrica, on coneixen un m&am

El cant de les sirenes és un viatge a través d'un dels moviments culturals més decisius a la Catalunya de la segona meitat del segle XX: el que es coneix com a teatre independent. No es tracta d'una història detallada de les persones i els grups que van tenir-hi part, sinó d'una crònica personal que té tot el valor d'haver estat escrita per algú que, sense ser-ne protagonista, va viure de prop els avatars d'aquest viatge. Perquè Josep Maria Muñoz Pujol, com a dramaturg i com a espectador, va conèixer de primera mà el panorama teatral català de la postguerra; i ara, amb l'exercici de la memòria, s'ha capbussat plenament en el passat per oferir-nos un relat ric, viu i sense traves d'un moviment que ell mateix qualifica d'heroic. La crònica de Muñoz Pujol no deixa res de banda: ni les dificultats amb la censura, ni els èxits compartits, ni les picabaralles internes, ni les controvèrsies amb la crítica, ni la formació dels grups principals ni les crisis que els van portar a dissoldre's. Ni, tampoc, els canvis de perspectiva que es van produir amb la transició. El cant de les sirenes s'enriqueix amb un llarg epíleg en què la fi del teatre independent s'enllaça amb el naixement del Teatre Nacional de Catalunya, tal i com el seu principal protagonista, Josep Maria Flotats,

El Clínic investigat és el relat d'una història fruit d'una investigació realitzada a l'Hospital Clínic de Barcelona en què l'autor es permet una petita dosi de ficció que li serveix —a efectes narratius i fins on és possible— per apropar-se a la identitat dels personatges. Tot jugant entre la corrupció i la penitència a què havia estat sotmesa la ciutat instal·lada en la derrota, l'autor s'endinsa en els quaranta anys durant els quals la universitat espanyola i les seves facultats van adquirir un caràcter reservat, cautelós, conservador, que encara ara li és, en part, propi. Vet aquí, doncs, un passat, l'anamnesi i la investigació del qual ens mostra —paradoxalment— que precisament en aquelles lamentables circumstàncies es va saber crear un eficaç i especial «esperit del Clínic» que va permetre reconvertir-lo en el model de referència de la medicina pública i universitària d'avui. El lector trobarà en altres històries pàtries exemples similars, però poques tan il·lustratives i estimades.