JOSEP ROMEU I FIGUERAS

Aquest llibre ens permet descobrir a partir de la conversa espontania amb gent de la comarca els anys cinquanta, com es vivia el cicle de lany. Observarem com la influencia del costumari eclesial assenyalava els dies de les feines del camp, les creences, els costums de la gent adulta i dels infants, lobservacio de la natura, els refranys i les cançons, entre molts altres aspectes.

La vall de Ribes, la vall de Nuria i la vall de la Baronia de Toses es una terra de muntanyes pirinenques que senfilen gairebe fins als tres mil metres, una cruilla de camins amb un indret singular i llegendari, el santuari de Nuria. A la vall de Nuria, la Pedra Blanca, considerada magica i miraculosa, era un signe didentitat per als visitants. Tenia la capacitat de curar, especialment els malalts de febres. El bestiar shi refugiava per evitar els llamps i tempestes. La llegenda diu que sant Gil i el sant home Amadeu, per un mandat divi, van fundar el santuari de Nuria. Sant Gil hi va deixar la imatge de la Marededeu, juntament amb la creu, olla i campana, simbols nuriencs. Encara posar el cap a lolla i tocar la campana es una tradicio per tenir descendencia. Aquest llibre tambe recull les llegendes dencantades, de bruixes, de fets historics, de fundacions de pobles i de la toponimia de les valls, que han arribat fins avui a traves de la rica tradicio oral.

es un recull inedit sobre les llegendes i creences de la comarca. Hi trobareu des dhistories de bruixes i dimonis, dencantats i follets, amb la pesanta o, com en diuen a la comarca, la pesadilla; de mals esperits i apareguts; la por que domina els humans; la recerca i la troballa de tresors amagats; relats sobre campanes i construccions en certa manera excepcionals; llegendes sobre la Mare de Deu i alguns sants; motius i critiques dels pobles; la interpretacio folklorica del firmament, amb les estrelles, la lluna i els eclipsis; la meteorologia de la pluja i les seves creences; els accidents geologics; aspectes de la botanica; la zoologia comuna i la fantastica.

El comte Arnau ha esdevingut el gran mite de Catalunya. Dun segle ença sha escrit molt sobre el comte Arnau. Des de Mila i Fontanals fins a Sagarra hi ha una serie ininterrompuda derudits, de poetes, de musics i de novel·listes que incansablement van fent i refent, creant i recreant aquest personatge catala, de terrible exemple duna justicia ferrenya i inclement i de castig esfereidor despres de la mort. Tanmateix, el poble ana perfilant la tragica entranya daquest aparegut que no paga les soldades als mossos i que enmig de tempestats desfetes rondava per les cingleres dels Pirineus.